dijous, 27 de setembre de 2007

Mesquinesa

No explicaré els detalls, perquè no és plan publicar sobre la vida dels altres, però m'agradaria reflexionar amb vosaltres sobre la mesquinesa de l'ésser humà.

Jo sóc de les que pensen més o menys bé de la gent. Me’n refio fins que me la peguen (després, ja no). Tampoc és que sigui una ànima càndida, perquè fent la feina que faig me n’adono dia que a dia que hi ha gent molt podrida pel món.

Tot i així, quan m’assabento de gent propera que van pel món fotent als altres per pura avarícia, per exemple, m’al·lucina saber que dins dels nostres micro-móns també tenim llops i que la major part d’ells porten pell de xai (ho dic pels que saben que l’avarícia és un pecat capital i, malgrat que són creients practicants, el cometen salvatgement).

L’únic consol que ens queda és que aquesta mesquinesa no queda impune. No sé si els caurà un llamp o si els seus propis fantasmes interiors els faran embogir. Sí, crec que “tal faràs, tal trobaràs”, ja sabeu: allò del karma. Per això intento anar per la vida de la millor manera possible, mirant de no fer mal a ningú aposta. Dormo com un angelet.

dilluns, 24 de setembre de 2007

Després dels últims dies parlant aquí i allà, amb uns i altres, de canvis de feina i, fins i tot, de vida, crec que hem arribat a un punt proper a la saturació. A partir d'ara ens hauríem de centrar només en explicar les novetats que es vagin succeint: que si el poble repoblat és meravellós, que si ens presentem a no sé quin programa de la tele i encetem una nova vida de concursants, que si he acabat el pràcticum i m’han fitxat de documentalista al “centre-més-guai-on-mai-hauria-pogut- somiar-que-hem-fitxessin”., etcétera.

Això sí, hauríem de fer-nos tots una promesa: cada matí, en despertar-nos hauríem de repertir en veu alta “ja queda menys pel canvi de vida”. Potser així un dia el farem de veritat i evitarem aquesta sensació de viure el dia de la marmota que ens inunda.

Bé, doncs, dit això, passo a ampliar un post de la nonsono sobre la MUY INTERESANTE TEORIA DEL GARBANZO.

La teoria no s’està provant certa. No sabem però (sempre ha de quedar lloc per a l’optimisme) si els últims resultats negatius són fruit del fracàs de la teoria o d’una simple qüestió estadística. Potser els resultats negatius se’ns estan acumulant al començament de l’enquesta!

En tot cas, sempre ens quedarà veure un capítol de “Bea la fea” i oblidar-nos de tot!

dimecres, 19 de setembre de 2007

Cargol bover, jo també vindré!

El pròxim dia 20 s’ha convocat una nova edició de la ja tradicional Espinetada, que aplega, al voltant d’una llarga taula plena de cargols, a la flor i nata de la família.

Aquest any, però, alguns elements díscols han manifestat el seu desig de passar dels cargols i optar per un menú estàndard, i han demanat que aquells Espinets que durant anys han hagut d’amagar-se per la seva fòbia als magnífics mol·lusc gastròpods, surtin aquest 2007 de l’armari i demanin macarrons i pollastre amb patates. La polèmica està servida!

Al meu entendre, ser Espinet i amant del cargols és una mateixa cosa, forma part de la nostra essència. On hi hagi un bon bover a la llauna no cal que hi hagi res més. Això sí, sóc tolerant amb els dels macarrons. Al cap i a la fi, d’aquesta manera toquen més cargols per a la resta!

dimarts, 18 de setembre de 2007

Què ve abans? L’ou o la gallina?

Ahir vaig saber que sóc responsable d’una “cagada” amb un client. Ahir les conseqüències de la pífia eren una incògnita, però avui hem sabut que l’abast és força heavy. No donaré detalls, però només us diré que al ministeri de Foment no estan gaire contents. La veritat, no crec que n’hi hagi per tant. La cagada existeix, sí, però tampoc no és com per fer-ne tanta safor!

La meva reacció ha estat inicialment de preocupació, però així com temps enrere m’hauria passat la nit pensant-hi i m’hauria deixat un dineral en almax a causa del neguit, em trobo ara que el meu cap pensa fredament que no hi guanyo res preocupant-me i que el pitjor que podria passar (que m’acomiadessin) no és tan dolent perquè cobraria un pico d’indemnització. D’altra banda, la meva condició de delegada sindical em blinda contra un acomiadament.

La qüestió és, estic passota davant de la cagada perquè estic cremada, si no estigués cremada no l’hauria cagat?

dilluns, 17 de setembre de 2007

És que aquell dia de classe estava malalta

A veure si ens entenem: quina diferència hi ha entre òvul i ovòcit? En teoria els òvuls estan dins dels ovòcits però fins quan? Quina funció fa l'ovòcit?

És que quan ens ho van explicar al cole no ens van dir res de cap ovòcit i ara resulta que poden portar dins un o diversos òvuls.

Si algú de vosaltres es veu capaç d'explicar de què va tot això, li llenço el repte de fer-ho en aquest bloc. L'explicació de la wikipèdia no convenç (per si pensaveu recórrer a aquest recurs)!

dissabte, 15 de setembre de 2007

Stay Hungry. Stay Foolish.

Divendres passat vaig estar 5 hores en un curs d'Intel·ligència Emocional. Era "mi primera vez". Ja feia temps que havia sentit a parlar del "conceto", però realment no en tenia ni idea de què anava. Més aviat pensava que seria un altre rotllo sobre treballar en equip, el lideratge i aquestes coses que, de tant en tant, multinacionacionals com la que em paga ens fan empassar.

Em vaig sorprendre gratament amb la xerrada. Si se n’extreuen els missatges nocius ocults (com que heu de treballar més, i a sobre estar contents) o els sectaris, i et quedes amb algunes idees que pots perfectament adaptar a la teva necessitat vital, i sumar a les paranoies mentals pròpies, la cosa és interessant.

No us pegaré el rotllo, no patiu, només us deixo quatre apunts que m’han quedat pel cap:

- Hi ha una cosa que es diu “Sincronicitat” (i que em va semblar entendre que ve de la física quàntica, que es veu que està de moda ara) i que ve a dir que quan les coses et passen potser no entens perquè et passen, però que amb la perspectiva del temps prenen sentit. Cal veure el discurs de l’Steve Jobs (el creador del Mac).

- Dels 0 als 3 anys és quan ens formem emocionalment, per tant, pels que teniu fills d’aquesta edat o en penseu tenir, cal donar als nens molt amor (que ja se suposa), tocar-los molt, i fer-los perdre les pors. Les paraules, les actituds, s’imprimeixen al nostre cervell límbic (o emocional) i el moldegen. Per això cal evitar els NO!, la mala llet,... Es veu que hi ha un japonès que es diu Masaru Emoto que ha demostrat que les molècules (?) d’aigua canvien en funció de si reben bon o mal rotllo.

- Dels 6 als 12 és quan prenem els valors que regiran les nostres vides.

- Dels 3 als 6, no sé què passa.

- Hem de parar i pensar on volem estar d’aquí a uns anys, amb qui, i fent què. Si ho podem visualitzar, ho podrem aconseguir. Hem d’escoltar-nos més i fer cas del nostre cos.

- Mal asunto si et va bé fent alguna cosa que no t’agrada.

- La felicitat no és aconseguir les coses, sinó lluitar per aconseguir-les, la il·lusió.

Ja sé que darrera d’aquest discurs, que a més d’un de nosaltres ens va fer pensar en dimitir, en realitat hi ha una estratègia per fer-nos produir més (i a sobre estar més contents de fer guanyar diners al Sr. B.), però a mi em va picar la curiositat.

http://www.oshogulaab.com/NUEVAFISICA/Mensajes_del_Agua.htm

http://www.applesfera.com/2007/03/24-video-discurso-de-steve-jobs-en-stanford-subtitulado


dimecres, 12 de setembre de 2007

Indigestió

Es veu que això de tornar a la feina no m'acaba de sentar gaire bé. O potser és que marranejo massa amb el menjar últimament? La qüestió és que he passat un parell de dies "veient la padrina", que diem a Lleida, amb una indigestió de les que fan època.

La salvació, com sempre, ha vingut després d'un arrosset bullit que m'ha preparat la meva Picho amb total amorositat.

Patates braves, prepareu-vos: HE VUELTO!!!

divendres, 7 de setembre de 2007

La secta

Tímidament he tret el nas, tot just una miqueta per llegir l'adreça del seu lloc web. Crec que no m'han vist, els de "la secta", però no en puc estar segura del tot. Si m'haguessin vist potser ara mateix no estaria escrivint aquestes línies. M'haurien abduït, rentat el cervell i retornat a la societat amb cara d'il·luminada, espardenyes de pagès, un trabuc, barretina i la senyera. Visca Catalunya i els Països Catalans (ai, que potser sí que em van veure!!)!!


http://www.rocaguinarda.org/

dijous, 6 de setembre de 2007

Jo, hortelana!

Tallacebes: (dialectal lleidatà) Bitxo que viu en horts de cebes.

Avui al despatx, en un d’aquells momentets de relax que es tenen entre trucada i trucada, ens hem posat a comptar quanta gent havia passat per l’agència en tots aquests anys. Hem comptat els antics companys, els becaris, els substituts de baixes maternals,…i finalment n’han sortit 40!!!

Escassament 3 hores abans jo mateixa li acabava de dir a l’Alícia, la nova dissenyadora, que la nostra agència, al contrari de les altres del sector, té molt poca rotació de personal. Quin pa a l’ull!! Ja ho veieu. Et mengen el coco!

Tot plegat, un nou senyal que he de canviar de feina, tot i que fa pal pensar que tot just l’any que ve, que faig 10 anys d’antiguitat, em toca regal a la festa de Nadal i, sobretot, una setmana més de vacances. Què cabrons! No, no, no! No m’he de deixar seduir per un rellotge car i 7 dietes de descans, a canvi de fer encara més ric al L.B. a costa del meu temps i esforç. Canvi-de-vida-ja! Jo de gran vull ser “hortelana”!!

dimecres, 5 de setembre de 2007

Llarga vida a l'humor negre!!

Sopera: (dialectal lleidatà) Cotxe que portava antigament els morts que no es podien pagar l'enterro.

He constatat que ja som uns quants els qui sobrevivim als disgustos a base d'humor negre. Fins ara em pensava que era cosa només dels lleidatans (només cal veure què entenen per “sopera”) i més concretament dels Espinet.

El nostre humor negre va arribar al màxim esplendor amb la mort de l'àvia Maria, amb comentaris tan bèsties com: "ja que de moment no podem enterrar-la, algú coneix cap taxidermista?".

Poques vegades recordo haver rigut tant! També vam plorar -i és que una cosa no treu l’altra-, però trobo d'una salut mental excel·lent poder descarregar la tensió amb un humor negre fi i intel·ligent. Diuen que qui canta, els mals espanta, però qui riu, encara més!

dimarts, 4 de setembre de 2007

Sense caletre


Caletre: (dialectal lleidatà) Esme, coneixement. Normalment s'usa en cas de falta: no tenir caletre, ex: "Aquell bicicliste no té caletre, baixe pel carrer Cavallés sense frenos!".

Queda inaugurat oficialment aquest bloc que, com indica el seu títol, no pretén pontificar, ni donar lliçonetes (que diria ma mare), sinó que neix humilment per emetre opinions gens fonamentades, irreflexives a vegades i en general per demostrar que sense caletre també es pot anar pel món.

Ja que no es pot canviar de vida (de moment), almenys obrir un bloc nou, no?