dijous, 24 d’abril de 2008

Torpedisme (2a. part)


Es veu que el meu post anterior ha generat un post de la Violeta sobre hisenda i l'atur i, de retruc, alguns comentaris al respecte de la inutilitat de l'adminstració. Anava a seguir el fil de comentaris al bloc de la Vio, però al final el que volia explicar té prou chicha com per crear un post nou.

La qüestió és que fa 3 o 4 anys vaig haver de trucar a l'agència tributària perquè havia demanat per Internet l'esborrany de la declaració però no m'arribava ni a tiros. Reprodueixo la conversa a continuació (prèviament informada que la conversa s'enregistrava per a millorar el servei):

- Hola bon dia, trucava per saber què ha passat amb el meu esborrany perquè no m'arriba.
- A quina adreça l'ha demanat?
- Nàpols 354.
- Ah, no, no se li ha enviat a aquesta adreça perquè vostè té el domicili fiscal en un altre lloc.
- Ah sí? A quina adreça me l'heu enviat?
- Això no li puc dir. És una dada confidencial.
- Ja però si no m'ho dius no puc saber si m'ho heu enviat bé o malament.
- Ha d'anar físicament a la seva oficina de l'AT.
- Precisament he demanat l'esborrany perquè no tinc temps de res, imagina't anar-hi només per preguntar això.
- Mmmmmmmm. Digui'm la seva adreça anterior, a veure si és aquesta.
- Pl. Alfons el savi?
- No, no és aquesta. Potser va donar l'adreça de la feina.
- Passeig de Gràcia?
- No.
- Avda. Sarrià?
- No.
- Josep Tarradellas?
- No.
- Doncs no se me n'acut cap altra que hagi pogut tenir relació amb la meva declaració de renda.
- Mmmmmmmm. Està bé, li donaré una pista.
- (Silenci d'incredulitat)
- Comença per la lletra J.
- J? No sé. No em pots donar una altra pista? (jo ja, en plan catxondo)
- Vaaaaaaal. És un escriptor.
- Quèeeee? No en tinc ni idea.
- El nom comença per J. i el cognom per R.

I aquí se'm va encendre la llumeta: Joaquim Ruyra!!!!! Encara vivia allà, quan em vaig fer el DNI, als 12 anys. No vaig relacionar l'adreça del DNI amb la fiscal i més perquè al DNI ja feia 15 anys que ja no l'hi tenia.

Torpedisme pur!

dimarts, 22 d’abril de 2008

Torpedisme

Cada cop el suporto menys, el torpedisme. Hi ha un munt de gent inútil pel món, i ja no parlo dels que tenen un cervell de mosquit.

Tan poc que costa fer bé les coses! Però sempre hi ha d'haver un grup de gent "xapussa" o que simplement no saben fer la "o amb un canuto" i que acaben deixant-te el mort a tu o provocant algún que altre marron.

Avui m'he endut una enrrabiada per una d'aquestes persones. M'ha obligat a perdre el meu temps amb una gestió que hauria d'haver quedat resolta la setmana passada.

El paleta de la Violeta n'és un altre.

Jolines (per no dir "Joder", que no vull ser malparlada)!!!!

diumenge, 20 d’abril de 2008

Va de cotxes - Part 2-


SE VENDE! 3.800 euros (canvi de nom inclòs)

Es ven cotxe pichoso, amb 82.000 kilòmetres, ni una avaria i es porta com un "campeón", ben cuidat. Toyota Corolla 1.6 110 cv. 1999. 3 portes. Benzina. Assegurança pagada fins al setembre i ITV al dia.

El trobarem mooooooolt a faltar. Si us interessa (o a algun dels vostres amics) feu-m'ho saber!

Féu córrer la veu.

dissabte, 19 d’abril de 2008

La Chaconeta

Ja està, no m'he pogut resistir més. Després de més de 60 actualitzacions, per fi dedico un post a la Chaconeta. M'he passat la vida sentit a parlar d'ella, hem coincidit en alguna ocasió (la seva família és íntima dels meus cosins) i, de retruc, no he pogut evitar anar-li seguint la carrera política.

Ja sabeu que no sóc votant del PSC-PSOE, però aquesta Chaconeta em cau bé. La tia, prenyada com està, se n'ha anat a Afganistan a passar revista a les tropes. Con un par!

Ànims, Carme!

divendres, 18 d’abril de 2008

Va de cotxes -Part 1-

En comptes d'agafar els trastos, vendre el pis, deixar les feines i fer un canvi de vida, de moment ens conformem amb fer un canvi de cotxe. Ens vindrà de gust fer excursionetes cap aquí i cap allà, podrem portar gent sense tenir vergonya de com està el cotxe de pèls del Nano i ens encantarà aquella oloreta de cotxe nou que tant mola.

Encara no desvetllo quin cotxe és (enceto amb aquest post una trilogia dedicada al canvi de cotxe) perquè no ens el donen fins la setmana vinent. Només us avanço que no s'assembla gens al Toyota d'ara.

I el fet de canviar el cotxe m'ha fet pensar en tots els cotxes que hem tingut (bé, la majoria han estat cotxes dels meus pares). Gemma, a veure si m'ajudes a fer memòria:

  • Seat 600 de color verd clar - Va durar ben poc, i de fet, jo no el recordo. Era un bebé. Però l'he vist a les fotos familiars.
  • Seat 124 de color blau marí - És el que ens va durar més anys, fins que la Gemma el va deixar xop d'aquell iogurt líquid que es deia Yop i va començar a fer una pudor crepuscular i insuportable. Hi penso i encara me'n recordo de la farum, ecs.
  • Ford Fiesta de color verd pistaxo - Tota la Talaia el coneixia de tan verd com era. A sobre, el seu anterior propietari devia haver estat un precursor del túnning perquè s'havia fet instal·lar un clàxon amb no-sé-quants timbres diferents, un dels quals (tiroriro-tiroriro, tipo com d'auto de xoc de fireta) va quedar fix irremediablement. Amb aquest ens vam aventurar a viatjar 5 adults fins a Alemanya un estiu. Èpic!
  • Opel ?? - Aquest va passar amb més pena que glòria. Un desastre de cotxe que no servia per a res.
  • Ford Focus - Aquest va ser el primer brand new! Encara el porta el meu pare.
  • Toyota Corolla - El meu primer cotxe. Li tinc un carinyo especial. Amb ell he après a conduir i amb ell he fet els meus primers viatges al Cabo (Gonzo inclòs). Ho aguanta tot, no s'espatlla mai i tira com un campeon! Pichoso!!!!
No sé si me n'he deixat cap...

dijous, 17 d’abril de 2008

Polònia

M'he quedat sense paraules!

dijous, 10 d’abril de 2008

Ja som aquí

Acabo de tornar a la meva habitació. He estat de les poques afortunades que s'han pogut fer amb una habitació individual. No sé si és que ningú ha volgut dormir amb mi o que m'han respectat profundament el meu autisme laboral (o totes dues coses!). La qüestió és que tinc un megakingsizebed per mi sola.

Hem acabat de sopar fa 10 minuts. Els de Madrid s'han perdut i han arribat dues hores més tard del que estava previst.

Això de les convencions és un autèntic avorriment. Demà ens espera una matinada de cal déu, un tostón de 7 hores de xerrades i més xerrades, el desenvolupament d'un cas pràctic (m'ha tocat al grup amb el meu director general, el director general creatiu, la directora de comptes més odiosa de Madrid i el megapresident del grup, com per fer-ho malament!).

A les 17:00 h. hi haurà la possibilitat de jugar a futbol o d'anar a no-sé-quin poble d'aquí a prop a gaudir d'unes esglésies romàniques. Potser em quedaré a l'hotel a descansar i no faré ni una cosa ni l'altra. Depèn.

Ja aniré explicant (ja que tinc Internet a l'habitació).