divendres, 31 de juliol de 2009

VACASIONES SANTILLANA!

Després de tot un any per fi arriben les vacances. Aquest últim mes ha estat com un via crucis, però finalment ha passat!

No sé quan tornaré a actualitzar. D'entrada segur que els propers 12 dies no apareixeré per aquí, que estaré aïllada del món en un paradís d'amor, sol, mar, gonsissassion i migdiades. La segona quinzena, ja veurem, que la meva intenció és la d'intentar no apropar-me a un ordinador si no és per força major, que estic massa enganxada a la tecnologia.

En fi, que bones vacances a tothom i espero retrobar-vos aviat!

Petons!!!

dimarts, 28 de juliol de 2009

Carretera del amor


Divendres, allà a les 19:00h. començarem les nostres primeres vacances juntes recorrent la "carretera de l'amor", la nostra benvolguda C17 que ens portarà camí de la llibertat més absoluta, almenys durant tot un mes.

No saps com les aprofitaré aquestes vacances per fer net, reset, per començar de nou, per relaxar-me, per gaudir de la calma, però sobretot per demostrar-te a cada minut com t'estimo.

Voldria haver posat una foto de la "carretera del amor" però trobo que les fotos que hi ha no li fan justícia, així que ilustro aquest post amb una foto que fa temps que diem que volem veure, en el nostre frikisme proinfrastructures: el nus de la Trinitat vist des de l'aire.

NOMÉS QUEDEN 3 DIES!

divendres, 24 de juliol de 2009

Només una cosa important...

Dues paraules i una coma volada pel mig. Tot i esperar-les amb delit, em van sorprendre. Van venir amb nocturnitat i alevosia, oníricament. I potser per ser conscient de com n'eren d'importants, també em van corprendre...literalment.

...t'estim com un loco i m'aguant!

dilluns, 20 de juliol de 2009

19


D'una taula separada de la paret, a unes xancles, un bol, un xufo, notes a la nevera, una tovallola penjant al bany i un raconet a l'armari. Gairebé es podria dir que de les "engrunes de l'àpat", hem passat a l'entrepà sencer en aquesta casa abans tan extremadament individual i ara tan envaïda. I t'encanta, dius. I a mi!

Ahir va fer 3 mesos d'aquell segon dia 19. Des de llavors el meu cor ha bategat 9.295.300 vegades, totes pensant en tu. Em tens el cor robat i no tinc cap ganes de recuperar-lo.

dimarts, 7 de juliol de 2009

Què fas els següents 30.000 dematins?


Avui m'he passat mig matí rellegint-te, imaginant el moment en què vas rebre el meu primer email, recordant diumenges astromàntics de mans que es toquen i primers petons i escoltant la nostra música.

També pensava en aquest llarg cap de setmana que hem passat juntes de viatge. Ha estat fantàstica la combinació de descans, relax, picnics, festes públiques i privades (abans i després), menjar, passejar, viure el perill de les ganivetades i els incendis del metro, fer-nos fotos, tancar cercles i obrir-ne de nous, de nostres.

Recordaré sempre les paraules gruixudes que t'he pogut dir, o que en aquell graó de la Plaza Mayor vam menjar-nos dos gelats de nit i de dia, o que vam fer la foto al súper de Lavapiés, o que encara hi deu haver un policia pensant que no fem cas de les seves indicacions, però que ara tornem.

Tu i només tu ets la protagonista de la meva pel·lícula.