Jo diria concert

Avui, concert! Què xuxi el Joan Miquel! El vaig veure per Sant Jordi, tot poqueta cosa, empanat, preguntant-me si "na Marta sóc jo". Lo que ha unido JMO que no lo separe nadie!

PS. Avui et faig el primer petó. Get ready!

Tonnnnnntament

Tonnnnntament hem sobreviscut a l'era glacial i tonnnnnntament hem convertit el riure en un 490. Tonnnnntament hem aconseguit passar dels 10.000, tot un rècord, i tonnnnnntament no parem de preguntar quant falta, quant falta, quant falta.

Encara em deus un euro, i no te'l penso perdonar!

Abducció

Després d'uns quants dies abduïda sobretot mentalment per un ésser extraterrestre de quatre braços, em trobo avui aquesta notícia!

Setmana Santa

Han estat unes vacances curtes, lletjotes, passades per aigua i amb telèfons sonant sense parar amb un marró darrere un altre. Però també han estat unes vacances de Nano, alguns quilòmetres, súperherois empiocats, columnes romanes falses, restaurants de Teresines, riure molt i fins molt tard, dormir, JMO i Antònia Font, vermutillos i passejades. Balanç totalment positiu!

Afortunada en el juego...

Des de sempre que tinc sort (ara, per dir-ho en veu alta, a veure si la perdré!). Quan era petita al cole, cada cop que es feia un sorteig d'alguna cosa, em tocava a mi. Els meus companys, afectuosament (i amb admiració) em deien "la gafe", justament per la bona sort.

Bussejant per aigües de Menorca, vaig trobar un bitllet de 1.000 pessetes amorosament col·locat sobre una roca a 10 metres de profunditat. Com esperant-me.

Anys més tard, vaig tenir, gairebé d'un dia per l'altre, la necessitat de marxar de Barcelona. Quan vaig anar, a mig curs, a preguntar què calia fer per demanar una beca Erasmus pel curs vinent, em van informar que els havien sobrat diners i just aquell dia havien decidit crear una convocatòria extraordinària i 15 dies més tard era a Londres.

L'any 95, la grossa de Nadal va anar passant de la Travessera de les Corts, a la de Gràcia, per acabar confirmant-se que era la Travessera de Dalt, just a l'administració on vam comprar el nostre número. Uns pocs quilets però que van fer moooolta il·lusió.

Ara ja fa temps que no em toca res i que no guanyo jugant a res...però per si de cas, no he tornat a jugar al trívial.

Clàssics Imperdibles #4 - Nueva York era su ciudad y siempre lo sería

El millor homenatge a la meva ciutat preferida. Woody en estat pur.

Manhattan
Dir: Woody Allen
Int: Woody Allen i Diane Keaton

Vine al mercat, reina!

Avui que el mòbil treu fum per culpa de la feina, m'ha pegat per reflexionar sobre les vocacions. Quan era petita, durant molt temps, vaig tenir-la molt clara: volia ser peixatera. Acompanyava la meva mare o la meva àvia al mercat i només de sentir com aquell ganivet immens de tallar peix feia "shhhhhhhhhhhhhhh" a cada llesca de lluç, jo ja m'estremia! Quin plaer! I mira que en aquell moment jo el peix, a taula, no el podia suportar.

Com canvien les coses. Ara el peix m'encanta i en canvi em trobo fent una feina per la qual mai he sentit cap mena de vocació. Potser m'hauria anat millor al mercat! Ai no, que s'ha de matinar, i això encara ho portaria pitjor.

Al revés

Porto unes 20 hores del revés, no sé què em passa. Obro la boca i em surt el contrari del què vull dir, poso la tele que no volia veure, menjo quan no tinc gana, escric paraules que de sobte, en rellegir-les, passen a significar una altra cosa i ja és tard per esborrar-les. Crec que deu ser cosa de la pluja. Tot va ser amagar-se el sol ahir i començar a capgirar-me. Sort que al Temps han dit que només és avui.

Kurt

Avui fa 15 anys que es va fotre un tret. Tela. Me'n recordo com si fos avui: just m'aixecava ressacosa un diumenge després de mitja nit ballant alguna de les seves cançons com una possessa. Em va saber tan greu!

Clàssics Imperdibles #3 - Chaplin pacifista

Chaplin, el geni, com en totes les seves pelis. He dubtat entre aquesta i Modern Times (Tiempos Modernos).

The Great Dictator (El gran dictador)
Dir: Charles Chaplin
Int: Charles Chaplin i Paulette Goddard

Eu falo português, e tu?

Gràcies a les compreses estic aprenent portuguès a base de bé: poupança, pensos higiénicos, protecçao, noite, bolsinha, embalagem,... ara que potser m'estic limitant una mica massa el vocabulari, no?

Clàssics Imperdibles #2 - Un dels millors petons de la història del cinema

No pot faltar John Ford en aquesta llista (un altre dia us posaré algun dels seus westerns imperdibles).

The quiet man (El hombre tranquilo)
Dir: John Ford
Int: John Wayne i Maureen O'hara

El corasssssón partío ja té remei

Avui he llegit que pel mal d'amors, o síndrome del trauma amorós, o cardiomiopatía de Takotsubo (segons si s'és la meva àvia, un psicòleg o el Dr. House), que tots hem patit en algun moment de la nostra vida, només ens calia prendre una simple aspirina, i llestos.

O sigui que ara ja no caldrà esperar que el temps ho curi, amb una aspirina, alehop i a enamorar-se de nou, que no ha estat res!

Clàssics Imperdibles #1 - Això sí que és una "femme fatale"

Inauguro aquesta secció de Clàssics Imperdibles, aquelles pelis mítiques de la història del cinema que, si no heu vist, ja podeu córrer a Fnacs, biblioteques, cineclubs, filmoteques o emules, perquè són imprescindibles (segons el meu humil criteri, és clar).

L'ordre no és rellevant, aniré posant les que em vinguin al cap.

Aquí va la primera:

Double Indemnity (Perdición)
Dir: Billy Wilder
Int: Fred MacMurray i Barbara Stanwyck