Audrey Hepburn.

R.Avedon, 1959

L'Ismael portava una samarreta de Vespa i, un cop més, va fer ploure dins un auditori. Les casualitats no existeixen i un concert íntim d'Ismael et salva el dia, la setmana, el mes, l'any...

Des de fa un temps vivim en una muntanya russa d'emocions i vivències. Entenc que hagis trobat a faltar els dies de complicitat felina, revisitar el passat a cop d'Idealista després d'una pèrdua immensa té el mateix efecte que un desfibril·lador que et torna a fer bategar el cor.

A vegades tinc la sensació que vaig arribar per espatllar-ho tot, que amb el desgel vaig provocar que allò que era tan bonic, en aquell estat de pausa, de foto congelada, comencés un procés irreversible.

Però llavors sento la crida optimista de l'Ismael, clamo perquè el passat no inoculi el seu verí, i em juramento a ser qui t'aixequi quan els dilluns et facin mal.

I penso que alguna cosa dec haver fet bé perquè segueixis al meu costat.

https://play.spotify.com/track/7zRe3rGYRr7dnU8icVncQ0
 

Innocència

Un dia comences a veure coses rares al teu voltant, indicis, elements que no quadren. Comences a sospitar, però no, no pot ser, no pot ser que t'estiguin mentint d'aquesta manera, seria molt fort i a més...és impensable. Però sí que és mentida. Un dia et diuen que els reis són els pares i et cau el món a sobre. Com pot ser? Comences a sospitar de tot: i el pare Noel? I el ratoncito Pérez?

Veig el meu nebot de 4 anys i una intel·ligència que segurament el fa molt perspicaç i penso que ja deu faltar poquet per la seva primera pèrdua d'innocència.

Back to basics

Hi va haver un temps en què tenia una filosofia de vida meravellosa. Es tractava de simplificar, com amb les equacions, i d'un problema gros, fer-ne un de petit i més fàcil de resoldre i, en general, mirar de fer les coses fàcils, de no complicar-se l'existència.

No sé com, la meva vida s'ha complicat fins uns extrems gairebé insuportables i ja són pocs els refugis que em queden i que fan que relaxi i m'oblidi de tot, fins al punt que no em costi respirar.

Des del meu punt de vista, però, no es tracta de dinamitar-ho tot i anar a cuidar cabres al camp i cultivar un hort, com he tingut temptacions de fer força vegades a la vida. Tenim problemes, tots nosaltres, però fugir-ne mai no és una solució. Ningú no és presoner de res, en realitat, i sovint ho oblidem. Ningú ens posa pistoles al cap per obligar-nos a prendre decisions. 

En realitat les nostres pors, inseguretats, dependències i trampes ens les posem nosaltres mateixos. Ens autoboicotegem. I tenim la temptació de fugir, de canviar d'escenari, de buscar un camí on poder-nos aïllar de tot això i trobar una solució, fins i tot arriscant-nos a perdre allò que nosaltres hem creat i que ens agradava tant. Ja sabeu, tota elecció implica una renúncia. 

Crec que cal fer un exercici de valentia, afrontar els problemes i solucionar-los. Els problemes que duem dins. No cal fugir, hòstia, que ho estem passant malament però la vida que tenim té coses de puta mare. Val la pena canviar les coses (que no estan bé) per a què tot segueixi igual (que quan tot anava bé). D'altra manera seguirem sempre topant una i una altra vegada en la mateixa pedra. 

Es tracta, més aviat, de recordar que allò que és realment important ha d'anar primer, la resta es solucionarà. Yes, we can!

Cal, això sí, saber veure què és l'important i per això cal simplificar. Back to basics.

Estimarte (i que m'estimis)

Demano poc, i ja és molt.
Ho és tot.

Poders

No voldria ser invisible, ni poder trepar parets. No em cal saber volar o tenir una força sobrehumana. Fabricar gel o foc té poca substància i disparar un raig làser amb els ulls no serveix per a res.

En canvi, demanaria el poder d'escriure per tu la cançó més romàntica del món.

Et veig

Et veig en una platja grega, sol, sal, olives i ouzo.

 

Als peus del mont Fuji, sushi, hello kitty, extraterrestres.

 

En un pub de Dublín, U2, Guiness, James Joyce.

 

Veient juntes el sol de mitjanit, passejant per la cinquena avinguda, creuant de Buda a Pest, a la vora d'un llac de Sitka i nedant entre tortugues a la gran barrera de corall.

Et veig.

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Coral_Outcrop_Flynn_Reef.jpg

Cicatriu

Una petita cicatriu a la teva cella dreta, gairebé imperceptible o almenys no tan com la que tens a la cella esquerra, que fa pensar que eres una nena entremaliada. Tinc la il·lusió que la de la dreta només la veig jo, que és la meva.

 

 

Aquesta nit

Si avui, en arribar a casa, m'oferissis una copa de vi blanc gelat, et diria que sí.

 

Si em diguessis que voldries resseguir la meva esquena amb els teus dits, et diria que sí.

Aquesta nit voldria que no existís res més que tu i jo.

Aquesta nit m'agradaria fer veure que dormo i que no et sento dir-me que m'estimes.

Control

El control com a antídot. Posar el dia dia mirant de front la incertesa i fer que li digui "fes-te fotre". Aguantar la respiració. Instants amnèsics, antestèsics. Passar del Dies Irae o del Killing in the name al Sunny o al Spend a Lifetime:

Control. Control.

Nits fredes d'abril

Si en una freda nit per ser abril t'estires nua al meu costat deixant-me sentir la teva escalfor, ja em tens. Per molt gèlida que sigui, per molt que fora plogui o nevi, només que em diguis que em vols, ja em tens.
 

Perquè sóc teva, i no cal xarxa.

Per si no ho sabies (que sí)

Que la meva discapacitat literària no sigui l'arbre que no et deixa veure el bosc. Que et quedi clara una cosa, entre tanta ínfula poèticoprosaica passada pel Camera+:


t'estimo.

Canta a sa dutxa, mi niña

Dedicaré mil vides a seguir fent un futur que enterri condicionals, a crear borgomateros eterns, a cuidar l'olivera, el llimoner i la parra, i el roser que floreix amb força des d'aquest SantJordi tan poètic.

Faré cròniques periodístiques amb connexions en directe per omplir de música, encens i espelmes els nostres capvespres.
 

Seré la teva brúixola, marcant Copenhagen, Stokholm, Olso, amb la força de vinticinc imants, portant-hi l'estiu.

 

 

 

TU

Caso Bárcenas, Ada Colau, RT, #etfelicitofill, TU, estratègia de comunicació, trucada, email, email, email, TU, moto, dinar, TU, check-in, instagram, TU, mapa de públics, TU, business ambition, TU, Workflow, TU, Nielsen i Forrester, TU, TU, TU, TU.

I ja en van quatre!

La clau de l'amor etern és no pensar que és etern, si no viure'l dia a dia com si s'acabés l'endemà. Segueixo entossudida en passar els pròxims 30.000 dematins amb tu, tot recordant que 490 vol dir riure molt.

T'estimo!

Foto: NASA

Diuen que la Terra, el nostre planeta, superarà els 7.000 milions d'habitants aquest mateix mes. Fixa't quina sort que he tingut que, tants com som i tan gran com és el planeta, el destí ha volgut que el meu gran amor fos de la mateixa ciutat que jo!


Quina feinada hauria tingut a recórrer món per trobar-te!

To tweet or not to tweet

Ja fa temps que vinc pensant que el Facebook m'avorreix. Els meus amics cada cop hi interactuen menys i acabo tenint el Facebook ple d'avisos de gossos perduts, gats fent moneries, convocatòries a concerts i venda d'entrades i poca cosa més. Però no puc esborrar-me i punto, perquè representa l'única via de contacte amb alguns amics llunyans i em sap greu tancar-la.

En canvi, m'he enganxat al Twitter. Em va costar mooooolt trobar-li la gràcia, però ara m'encanta. Estic al dia de totes les novetats informatives, em va perfecte per la feina perquè mig món del màrketing i la comunicació hi publica enllaços interessants del sector, hi he trobat alguns personatges divertidíssims, he descobert el meravellós món dels #hashtags catxondos (#esodelhashtagquéesloquees) i les nits de tele combinades amb el twitter són molt més amenes (ja sabem que cada cop ens anem fent més multitask i fer una sola cosa ens avorreix).

Sense anar més lluny, la combinació del Festival d'Eurovisió i el hashtag #guayominí va tenir moments fantàstics!

En fi, que m'agrada el twitter...fins que me'n cansi!

Zero...o millor dit, dos!

Ha arribat el dia D. S'ha acabat el compte enrere i segueix, per tant, el compte endavant, perquè avui celebrem dos anys d'intensa felicitat, però també tots els anys d'amor que han de venir.

Fa exactament 730 dies que ens vam fer el primer petó i només em queda dir-te (repetir-te) que ets l'amor de la meva vida, que mai havia estat tan feliç com ara amb tu i que t'estimo amb bogeria.

FFF

(quants taps deuen faltar?)

Un

Dies que queden per celebrar com em fas de feliç

Dos

Tu i jo

Tres

Boques no humanes que alimentem (de moment!)