Tàmpax amb faldilla

Aquests de Tàmpax! Ara diuen que són un prodigi de la innovació i han inventat el tàmpax amb faldilla, "Tampax con protección extra, una revolución que te asegura todavía más protección". Uauhhhh!

Jo només sé que des que els faig servir, me n'he de posar dos cada vegada perquè el primer em queda mal col·locat i molesta. La faldilleta s'enganxa amb l'aplicador i no es queda on s'ha de quedar. I, pel que m'han dit, no sóc l'única que ho pateix.

Una innovació que no funciona!

Big Apple Greeter

Com sabeu, divendres vinent marxem a New York. Només queden 5 dies de res! Aquesta serà la nostra segona visita, de manera que no tindrem aquell estrès per veure les grans atraccions turístiques. L'altra vegada, però, ens vam quedar amb les ganes d'anar a Harlem (el conserge del nostre hotel ens va aconsellar que no hi anéssim perquè no era un barri segur per a dues noies).

Mirant, mirant, hem trobat una gent que es fan dir "Big Apple Greeters". Es tracta d'una associació de novaiorquesos que, desinteressadament, fan de guies turístics durant 4 hores. Es contacta amb ells a través de la seva pàgina web. Ens van fer omplir un formulari on demanes quina zona de New York t'agradaria que et mostressin i quins dies preferentment. Un parell de dies més tard ens van deixar un missatge al contestador, amb el nom de la persona que ens faria de guia, el dia assignat (el 17) i l'hora. Després vam rebre un email d'un tal Harold, explicant-nos que és periodista i historiador i que molt amablement ens portaria a Harlem. El seu fill de 5 anys també vindrà a la visita.

Es veu que no t'accepten ni que els convidis a berenar ni et deixen pagar el bitllet de metro. El colmo de l'hospitalitat!!! A veure si els resultats de la visita seran bons. Segur que sí!

Carlinsky i altres defenestracions

Aquest migdia he quedat per dinar amb la Carla, una antiga companya d'equip a qui va tocar pagar el pato de la reestructuració de personal que va patir la meva empresa ara fa un any. En aquell moment va ser molt traumàtic, perquè justament ella no s'ho mereixia però era la més convenient econòmicament. L'empresa, però, es va portar molt bé: li van pagar el màxim com a indemnització i la van recol.locar a través dels seus contactes en una de les millors agències de relacions públiques de Barcelona. Avui m'ha dit que, fent la vista enrere, allò va acabar sent força positiu per a la seva carrera. Ves per on! Ves per on!

Divendres passat, l'EF, una antiga clienta meva em va trucar just 10 minuts després que la fotessin fora de l'empresa després de 15 anys d'antiguitat i amb els 40 anys fets i drets. Una autèntica putada, motivada, com no, per motius econòmics de l'empresa (de fet, aquesta mateixa tarda s'ha sabut que el seu president també deixa el càrrec). Avui l'he trucada per saber com està i m'ha dit que ha passat el cap de setmana de reflexió i que ha arribat a la mateixa conclusió que la Carla. Això és una empenta per fer coses que li agraden més i que la motiven. Ves per on!

Es veu que passat el "susto", veure't amb la butxaca calenta i el currículum apanyat, et fa veure les coses de color rosa. Ves per on!

PS. He buscat a Google Images una foto per il.lustrar aquest post, escrivint la paraula "defenestració" i m'han sortit tot de fotos del Gallardón. Tremendo!

What's the weather like?

Una autèntica obsessió. Ens passem el dia mirant la previsió meteorològica per les pròximes dues setmanes a Nova York per anar fent-nos una idea del fred que passarem. Sí, tornem a marxar a Nova York. Ens vam enamorar d'aquesta ciutat l'any passat quan hi vam ser per Setmana Santa i no hem pogut evitar tornar-hi. Aquesta vegada intentarem gastar la meitat, menjar menys, fer fotos més bones, evitar que ens tornin a mangar la targeta de crèdit i passar-nos-ho almenys tan bé com l'any passat. Avantatges de tenir una setmana més de vacances aquest any!

Casper "etsisteitx"!

Si no fos que no hi crec i que sé que al pis de dalt hi ha un altre gos maligne, em pensaria que a casa hi tenim fantasmes. I és que el Nano porta uns dies espitós, amb les orelles amagades enrera i deixant anar de tant en tant un lladruc com d'avís que ens fa saltar del sofà de l'ensurt. Aix, què pesat!

Pel que sembla el gos del pis de dalt ha descobert que al pis de sota hi té un congènere i es dedica a mortificar el nostre Nano tot el sant dia. Un corcó!

Money, money

No sé si els diners fan o no fan la felicitat. Només sé que tenir-ne facilita molt les coses. Avui m'han explicat una anècdota d'una d'aquestes persones forrades de diners. Es veu que va per la vida no només apoquinant pasta a toquisqui que li demana per un tema amb cara i ulls, sinó que té tanta influència que directament compta amb els diners dels seus "amics", amb frases com: "no te preocupes, que ya hablo yo con el Sr. X y él pone lo que falta para el proyecto" o "mañana tengo una cena y ya les liaré, a 1 millón por cabeza y 20 que pongo yo, el proyecto tira seguro".

Tot és fàcil, tot és factible, tot es pot fer en temps rècord (perquè la gent està encantada de currar els caps de setmana), tot és barat, tot...

Sort que sé que mai no tindré tants i tants diners! Amb uns quants em conformo.

Cap de setmana

Aquest cap de setmana ha resultat prou productiu. Va començar divendres amb un sopar íntim de celebració del meu aniversari i final d'exàmens al nostre restaurant preferit: el Comerç24. Dissabte vam anar al mercat de Santa Caterina a comprar menjar de veritat i no les verdures insípides del Mercadona. Per la tarda vam estar gossejant al sofà una estona, veient el nostre estimat Jamie Oliver i vam anar al cinema a veure "Expiación" (ens va agradar). Avui diumenge hem anat a visitar una possible residència per deixar el Nano mentre estiguem a NY i hem dinat a Caldetes.

Quin no parar més bo!