MecagüenlaTDT

Semblava molt bonic, això de l'encesa digital: Hola, tele del futur; adéu, tele carrinclona! Però l'apagada analògica, que a Osona  sofrim a partir d'avui, ha tingut una conseqüència nefasta i ja no podem veure el Canal Català, ni el seu programa AstroTV. Què farem ara per conciliar el son per la nit? Com podrem viure sense saber de les prediccions de la MariCarmen, la Sílvia i el David? Com podrem seguir a partir d'ara la fulgurant carrera com a presentador d'aquest monstre de la tele i els balls a l'Imperator anomenat Xavier?

Una calamitat, això de l'arribada de la TDT!

Bon Nadal i Feliç 2010!

Què feliç sóc a Reikjavic!

http://www.icetourist.is/

(he pres consciència que cal citar les fonts) 

M'he fet el ferm propòsit d'actualitzar el blog més sovint i tornar als temes més frívols que solien inspirar-me i que segurament us (excepte a tu, espero) distreuen més que aquest atonnnntiment que em caracteritza d'un temps ençà. Se suposa que, passats uns mesos, aquell no trepitjar de peus a terra, aquell estar com en un núvol, aquell no poder pensar en res més, aquell estat de globus ha d'anar baixant i així podem tornar a fer "vida normal", que diuen els metges.

Però el cas és que passen els dies i les setmanes i no deixo de pensar en tu a totes hores, ni de trobar-te a faltar tot i que faci 5 minuts que t'he deixat al metro o que t'hagi de tornar a veure mitja hora més tard, ni puc parar de tenir un somriure pegat als llavis i un desqueferament permanent perquè en comptes de ser a la feina hauria de ser amb tu (quin absurd treballar!). I el globus, lluny de baixar, sembla que cada dia pugi més i més i més...

Vaja, em sembla que al final aquest post m'ha quedat igual de tonnnnto que els últims. És com dir que es vol deixar de fumar mentre es té una cigarreta a la boca.

Pura maldat

Per molt gran i experimentada (ejem!) que em faci, mai acabaré de fer-me a la idea que hi ha pel món gent maligna i tòxica. Avui he sabut que una persona que tinc al voltant, a la feina, ha tingut un comportament que es podria qualificar com a mínim de viperí, traïdor, faltat de companyerisme, maliciós, lleig,....Tot plegat va molt més lluny d'un simple "cotilleo" laboral, ja és anar a clavar la punyalada trapera a algú amb qui portes més de 10 anys treballant i amb qui, en teoria, hi tens bon rotllo.

Ecs, quin fàstic!

3,2,1,...ignició!

Quin parell de setmanes més intenses, de tot! Em sento una mica com si aquest cap de setmana fos el primer cap de setmana de la resta de la meva vida (com diuen a les pelis), i aquest sol d'avui hi col·labora després d'aquests dies de diluvi universal. Ha estat com si hagués processat un canvi de pell: canvi de pis, de ciutat, de comarca, de cotxe (estamos en ello)...i em sento molt bé. Va bé regenerar-se!!

Love is in the air

Va arribar la primavera i, amb ella, el desgel; va venir Sant Jordi i va precipitar-ho tot; abril, pluges mil, però nosaltres vam saber-nos resguardar. I és que fa sis mesos, ja, d'aquell 19, i nou mesos des que alguna casualitat astral va provocar l'inici de tot això. I com més et conec, més m'agrades, i no em faig enrere, i en vull més, i...

Sei tutto il buono che c'è! 

Casa és on siguem nosaltres

Des que els dilluns ja no són fatídics que no em trec aquest somriure permanent dels llavis. Em pregunten si no se'm fan llargs els trajectes, però és que no s'imaginen que per mi no hi ha plaer més gran (gairebé) que notar la teva mà calentona a la meva cuixa, al ritme d'amants pèsol, ratpenats i primaveres anticipades, mentre anem cap a casa.