Jo diria concert

Avui, concert! Què xuxi el Joan Miquel! El vaig veure per Sant Jordi, tot poqueta cosa, empanat, preguntant-me si "na Marta sóc jo". Lo que ha unido JMO que no lo separe nadie!

PS. Avui et faig el primer petó. Get ready!

Tonnnnnntament

Tonnnnntament hem sobreviscut a l'era glacial i tonnnnnntament hem convertit el riure en un 490. Tonnnnntament hem aconseguit passar dels 10.000, tot un rècord, i tonnnnnntament no parem de preguntar quant falta, quant falta, quant falta.

Encara em deus un euro, i no te'l penso perdonar!

Abducció

Després d'uns quants dies abduïda sobretot mentalment per un ésser extraterrestre de quatre braços, em trobo avui aquesta notícia!

Setmana Santa

Han estat unes vacances curtes, lletjotes, passades per aigua i amb telèfons sonant sense parar amb un marró darrere un altre. Però també han estat unes vacances de Nano, alguns quilòmetres, súperherois empiocats, columnes romanes falses, restaurants de Teresines, riure molt i fins molt tard, dormir, JMO i Antònia Font, vermutillos i passejades. Balanç totalment positiu!

Afortunada en el juego...

Des de sempre que tinc sort (ara, per dir-ho en veu alta, a veure si la perdré!). Quan era petita al cole, cada cop que es feia un sorteig d'alguna cosa, em tocava a mi. Els meus companys, afectuosament (i amb admiració) em deien "la gafe", justament per la bona sort.

Bussejant per aigües de Menorca, vaig trobar un bitllet de 1.000 pessetes amorosament col·locat sobre una roca a 10 metres de profunditat. Com esperant-me.

Anys més tard, vaig tenir, gairebé d'un dia per l'altre, la necessitat de marxar de Barcelona. Quan vaig anar, a mig curs, a preguntar què calia fer per demanar una beca Erasmus pel curs vinent, em van informar que els havien sobrat diners i just aquell dia havien decidit crear una convocatòria extraordinària i 15 dies més tard era a Londres.

L'any 95, la grossa de Nadal va anar passant de la Travessera de les Corts, a la de Gràcia, per acabar confirmant-se que era la Travessera de Dalt, just a l'administració on vam comprar el nostre número. Uns pocs quilets però que van fer moooolta il·lusió.

Ara ja fa temps que no em toca res i que no guanyo jugant a res...però per si de cas, no he tornat a jugar al trívial.

Clàssics Imperdibles #4 - Nueva York era su ciudad y siempre lo sería

El millor homenatge a la meva ciutat preferida. Woody en estat pur.

Manhattan
Dir: Woody Allen
Int: Woody Allen i Diane Keaton

Vine al mercat, reina!

Avui que el mòbil treu fum per culpa de la feina, m'ha pegat per reflexionar sobre les vocacions. Quan era petita, durant molt temps, vaig tenir-la molt clara: volia ser peixatera. Acompanyava la meva mare o la meva àvia al mercat i només de sentir com aquell ganivet immens de tallar peix feia "shhhhhhhhhhhhhhh" a cada llesca de lluç, jo ja m'estremia! Quin plaer! I mira que en aquell moment jo el peix, a taula, no el podia suportar.

Com canvien les coses. Ara el peix m'encanta i en canvi em trobo fent una feina per la qual mai he sentit cap mena de vocació. Potser m'hauria anat millor al mercat! Ai no, que s'ha de matinar, i això encara ho portaria pitjor.