Tremendo!

No ago faltas

No entenc la gent que creu que en escriure un sms, un email o similars no cal seguir fermament les normes ortogràfiques. Missatgets d'aquests que comencen per "krñ" enlloc de "Carinyo" em treuen de polleguera. I és que jo no és que sigui un diccionari amb cames i alguna falta se m'escapa de tant en tant, però em sembla increïble que la gent no s'hi miri una miqueta més abans de publicar/enviar segons què. A mode d'exemple us deixo un anunci que he vist publicat a Internet. Com per contractar-lo!

Germanetes

Què guai que estiguem tan ben avingudes! T'estimo molt, germaneta!!!

Els elements juguen a favor nostre

Canvis de calendari, cantants que es prenen gintònics al nostre costat, aliades de divan i marietes que amb el seu pes apropen dues flors per poder fer una foto. Mai 65,1 quilòmetres havien estat tan a prop.

Avui faig un post al teu estil, porque todo se pega, perquè les diferències de caràcter, els interessos comuns i les visions de futur ens uneixen cada cop més.

Bon dia (no només bado amb el Cuní)!

Slow motion

"A la vida hi ha coses més importants que incrementar la seva velocitat"
Gandhi

Ja fa temps que he sentit a parlar del moviment "Slow". Consisteix, per qui no el conegui, en prendre's la vida a càmera lenta, gaudir de cada moment, mirar de fer les coses d'una en una, comprar poc a poc i triar, viure sense rellotge, menjar sense presses, treballar sense presses, follar sense presses, fer la migdiada, llegir, fer un vermutillo,...

Aquells que vivim en una gran ciutat ho tenim molt difícil. Tot són presses, trànsit que ens enerva, competència que ens obliga a treballar més i més ràpidament, obligacions econòmiques que ens crispen, nervis, i no ens n'adonem i tirem milles, i si a sobre som gent impacient, encara pitjor. Jo ho intento: trigo 2 hores al matí en sortir cap a la feina, bado davant del Cuní durant 20 minuts preciosos del matí, molts dies no porto rellotge, em prenc el meu temps per dinar, no perdono la terrasseta estival ni els vermutillos de cap de setmana i aconsegueixo llegir-me 3 o 4 diaris online cada dia.

Però tot i això, reconec que encara em falta i que em venen pensament de l'estil "Nooooooooo, se nos acaba el tiempooooooo". Què difícil que és frenar a vegades! En fi, serà qüestió d'anar recordant la frase de Gandhi i pensar que poc a poc i amb bona lletra tot ha d'anar perfecte!

Ànima de Jedi

Llegeixo a "El Mundo online" que hi ha una agent de policia escocesa que ha sortit de l'armari i ha reconegut públicament que segueix una mena de secta que venera els principis dels cavallers Jedi, de la Guerra de les Galàxies i que creu que una força única i poderosa manté unides totes les coses de l'univers. Jo no arribo a tant (no m'agraden les sectes ni els fanatismes massa extrems) però em mola molt el rotllo Jedi i tinc la meva pròpia espasa làser en un lloc privilegiat del menjador. Potser és pel rotllo aquest tan maniqueu dels bons contra "el lado oscuro" i suposo que la "pose" friki també m'agrada, no us ho negaré. Marcianeta que és una!

PS. Com pot ser que 968 cançons que tinc a l'ipod, posi l'aleatori i me'n surtin 5 seguides d'AF o JMO??? Què m'intenta dir??

Clàssics Imperdibles #5 - Noir, noir i ben noir

Podria haver posat "Citizen Kane", és clar, però em ve més gust aquesta "The Lady of Shanghai". Serà que tinc debilitat per les femmes fatales i les escenes finals magistrals.

The Lady of Shanghai (La Dama de Shangai)
Dir: Orson Welles
Int: Orson Welles i Rita Hayworth