dijous, 12 de desembre de 2013

Innocència

Un dia comences a veure coses rares al teu voltant, indicis, elements que no quadren. Comences a sospitar, però no, no pot ser, no pot ser que t'estiguin mentint d'aquesta manera, seria molt fort i a més...és impensable. Però sí que és mentida. Un dia et diuen que els reis són els pares i et cau el món a sobre. Com pot ser? Comences a sospitar de tot: i el pare Noel? I el ratoncito Pérez?

Veig el meu nebot de 4 anys i una intel·ligència que segurament el fa molt perspicaç i penso que ja deu faltar poquet per la seva primera pèrdua d'innocència.

divendres, 25 d’octubre de 2013

Back to basics


Hi va haver un temps en què tenia una filosofia de vida meravellosa. Es tractava de simplificar, com amb les equacions, i d'un problema gros, fer-ne un de petit i més fàcil de resoldre i, en general, mirar de fer les coses fàcils, de no complicar-se l'existència.

No sé com, la meva vida s'ha complicat fins uns extrems gairebé insuportables i ja són pocs els refugis que em queden i que fan que relaxi i m'oblidi de tot, fins al punt que no em costi respirar.

Des del meu punt de vista, però, no es tracta de dinamitar-ho tot i anar a cuidar cabres al camp i cultivar un hort, com he tingut temptacions de fer força vegades a la vida. Tenim problemes, tots nosaltres, però fugir-ne mai no és una solució. Ningú no és presoner de res, en realitat, i sovint ho oblidem. Ningú ens posa pistoles al cap per obligar-nos a prendre decisions. 

En realitat les nostres pors, inseguretats, dependències i trampes ens les posem nosaltres mateixos. Ens autoboicotegem. I tenim la temptació de fugir, de canviar d'escenari, de buscar un camí on poder-nos aïllar de tot això i trobar una solució, fins i tot arriscant-nos a perdre allò que nosaltres hem creat i que ens agradava tant. Ja sabeu, tota elecció implica una renúncia. 

Crec que cal fer un exercici de valentia, afrontar els problemes i solucionar-los. Els problemes que duem dins. No cal fugir, hòstia, que ho estem passant malament però la vida que tenim té coses de puta mare. Val la pena canviar les coses (que no estan bé) per a què tot segueixi igual (que quan tot anava bé). D'altra manera seguirem sempre topant una i una altra vegada en la mateixa pedra. 

Es tracta, més aviat, de recordar que allò que és realment important ha d'anar primer, la resta es solucionarà. Yes, we can!

Cal, això sí, saber veure què és l'important i per això cal simplificar. Back to basics.






dimarts, 21 de maig de 2013

Estimarte (i que m'estimis)



Demano poc, i ja és molt.
Ho és tot.

dimecres, 15 de maig de 2013

Poders



No voldria ser invisible, ni poder trepar parets. No em cal saber volar o tenir una força sobrehumana. Fabricar gel o foc té poca substància i disparar un raig làser amb els ulls no serveix per a res.

En canvi, demanaria el poder d'escriure per tu la cançó més romàntica del món.

dimecres, 8 de maig de 2013

Et veig

Et veig en una platja grega, sol, sal, olives i ouzo.
 
Als peus del mont Fuji, sushi, hello kitty, extraterrestres.
 
En un pub de Dublín, U2, Guiness, James Joyce.
 
Veient juntes el sol de mitjanit, passejant per la cinquena avinguda, creuant de Buda a Pest, a la vora d'un llac de Sitka i nedant entre tortugues a la gran barrera de corall.


Et veig.

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Coral_Outcrop_Flynn_Reef.jpg

dimarts, 7 de maig de 2013

Cicatriu

Una petita cicatriu a la teva cella dreta, gairebé imperceptible o almenys no tan com la que tens a la cella esquerra, que fa pensar que eres una nena entremaliada. Tinc la il·lusió que la de la dreta només la veig jo, que és la meva.

 
 

divendres, 3 de maig de 2013

Aquesta nit



Si avui, en arribar a casa, m'oferissis una copa de vi blanc gelat, et diria que sí.
 
Si em diguessis que voldries resseguir la meva esquena amb els teus dits, et diria que sí.

Aquesta nit voldria que no existís res més que tu i jo.
Aquesta nit m'agradaria fer veure que dormo i que no et sento dir-me que m'estimes.

dijous, 2 de maig de 2013

Control

El control com a antídot. Posar el dia dia mirant de front la incertesa i fer que li digui "fes-te fotre". Aguantar la respiració. Instants amnèsics, antestèsics. Passar del Dies Irae o del Killing in the name al Sunny o al Spend a Lifetime:




Control. Control.

dilluns, 29 d’abril de 2013

Nits fredes d'abril



Si en una freda nit per ser abril t'estires nua al meu costat deixant-me sentir la teva escalfor, ja em tens. Per molt gèlida que sigui, per molt que fora plogui o nevi, només que em diguis que em vols, ja em tens.
 
Perquè sóc teva, i no cal xarxa.

dissabte, 27 d’abril de 2013

Per si no ho sabies (que sí)

Que la meva discapacitat literària no sigui l'arbre que no et deixa veure el bosc. Que et quedi clara una cosa, entre tanta ínfula poèticoprosaica passada pel Camera+:


t'estimo.

divendres, 26 d’abril de 2013

Canta a sa dutxa, mi niña

Dedicaré mil vides a seguir fent un futur que enterri condicionals, a crear borgomateros eterns, a cuidar l'olivera, el llimoner i la parra, i el roser que floreix amb força des d'aquest SantJordi tan poètic.

Faré cròniques periodístiques amb connexions en directe per omplir de música, encens i espelmes els nostres capvespres.
 
Seré la teva brúixola, marcant Copenhagen, Stokholm, Olso, amb la força de vinticinc imants, portant-hi l'estiu.
 
 
 

dimecres, 24 d’abril de 2013

TU


Caso Bárcenas, Ada Colau, RT, #etfelicitofill, TU, estratègia de comunicació, trucada, email, email, email, TU, moto, dinar, TU, check-in, instagram, TU, mapa de públics, TU, business ambition, TU, Workflow, TU, Nielsen i Forrester, TU, TU, TU, TU.

divendres, 19 d’abril de 2013

I ja en van quatre!



La clau de l'amor etern és no pensar que és etern, si no viure'l dia a dia com si s'acabés l'endemà. Segueixo entossudida en passar els pròxims 30.000 dematins amb tu, tot recordant que 490 vol dir riure molt.

T'estimo!