divendres, 26 d’abril de 2013

Canta a sa dutxa, mi niña

Dedicaré mil vides a seguir fent un futur que enterri condicionals, a crear borgomateros eterns, a cuidar l'olivera, el llimoner i la parra, i el roser que floreix amb força des d'aquest SantJordi tan poètic.

Faré cròniques periodístiques amb connexions en directe per omplir de música, encens i espelmes els nostres capvespres.
 
Seré la teva brúixola, marcant Copenhagen, Stokholm, Olso, amb la força de vinticinc imants, portant-hi l'estiu.
 
 
 

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Uf, un escrit preciós. Quan llegeixo coses d'aquestes no puc evitar desitjar que algú escrigui coses així per mi, jo crec que em moria.

Rumba d'amor...

Sense Caletre ha dit...

Gràcies Xexu, tinc molta sort de poder dir-li això a algú!