dimecres, 22 de desembre de 2010

T'ho he dit ja?


Plou. Litres i litres per metre quadrat. Però tinc la sort d'haver-me pogut quedar a casa avui. T'he trobat a faltar i t'ho he escrit dues vegades (i aquesta és la tercera). La nevera és buida per dins però plena per fora, plena de notetes amoroses que t'he anat deixant per recordar-te que "tu eres pa' mi y yo pa' ti" i que ja pot acabar-se el món, que tu i jo direm alhora que a nosaltres no ens separa ni un cataclisme.

Ganes ja de vacances, de fer caseta quan a fora fa fred, de fer diumenges astromàntics cada dia, de passar l'últim segon de l'any i el primer amb tu, ganes de tu. Et trobo a faltar avui. Ja és la quarta vegada que t'ho dic. Serà que plou. Litres i litres per metre quadrat.

divendres, 1 d’octubre de 2010

Tal dia farà dos anys


Just aquest dia farà dos anys que em vaig enamorar perdudament i per sempre de tu. Voldràs que anem a fer un te?

dijous, 30 de setembre de 2010

Benzina, èter, combustible irascible


Porto un parell de dies que repeteixo constantment aquesta frase d'Antònia Font al meu cap. Una espurna encén, sense ni saber com, un foc invisible. Volàtil com l'èter, que també és anestèsic. Quina cosa que un mateix compost químic et pugui fer esclatar o adormir-te. I a tot això el temps passa, irremeiablement, i es perd en aquest mateix èter.

Fa ràbia no saber els perquès.Digues-li aixecar-se amb el peu esquerre, digues-li pàjara, digues-li coses que passen.

Ja se'm passarà.

dimecres, 22 de setembre de 2010

All you need is love


Tenim la Robin una mica estressada. Els últims mesos han atabalat una mica una gateta que ens pensàvem que era tot terreny però que ha resultat ser més fràgil del què crèiem: un canvi de pis (més gran, amb terrassa, però sense la possibilitat de passar les tardes triscant per les teulades caçant coloms), tot seguit la pèrdua del company-mentor, després arriba el Manolitoterremoto, que no la deixa tranquil·la ni un minut i que a sobre ens obliga a desviar l'atenció, i després marxem de vacances tots 5 (que a ella no li va agradar gaire però perquè no sap que l'alternativa era quedar-se 3 setmanes sola a casa amb el pesadet del Manolito)...

Una visita al veterinari i una consulta amb l'etòleg més tard, el remei receptat és "mucho amor"...i sembla que funciona! Seria tan bonic que tot es pogués curar així!

El meu horòscop diu que avui tindré "mucho amor"!! Tot per tu!

dijous, 16 de setembre de 2010

Curs nou, blog renovat


Encetem post al setembre amb el blog renovat gràcies a la creativitat i el bamboo pen de la Mireia. A mi m'agrada molt aquest nou aire, tan caní, ara que el món felí em té tan copat el temps lliure. Entre tanta gatunitat, em reivindico com a canina: de bona pasta, fidel, simplona però amb personalitat, sense caletre però amb estrella.

El Nano, ara protagonista de la imatge del blog, és així. Em segueix a tot arreu i em diuen que quan no hi sóc em troba a faltar. Que em veu com la seva deessa. I jo sóc així amb tu. Fàcil. Clar. Sense dubtes.

Yo, p'a tí.

dijous, 29 de juliol de 2010

Es ven Plaça Monumental


No acabo d'entendre perquè no hi ha una normativa (com a mínim) europea que protegeixi els drets dels animals, ja que ells no ho poden fer sols, i prohibeixi els toros. Així, ni ens hauríem d'esperar al 2012, ni hem de patir perquè al Congrés de Diputats declarin els toros "festa d'interès cultural general" gràcies als PPeros, ni hem de témer que el Constitucional, després de tombar-nos l'estatut, també ens tombi la llei dels toros.

Ja tarden.

dijous, 22 de juliol de 2010

El Punt M


Avui neix un nou blog: El Punt M, conceptualitzat i posat a la pràctica per les M&Ms, com se'ns coneix en determinats cercles.

I de què va? La Mireia va tenir la idea de contraposar en un blog les dues opinions (diferenciades o no) que puguem tenir de restaurants, concerts, pelis, obres de teatre, programes de TV, llibres, actualitat informativa (que se note la carrera de periodismo, oiga),...

L'experiment ha de servir per demostrar si realment som tan compatibles i/o complementàries (la qual cosa no vol dir que haguem de pensar igual) com creiem, i sabem trobar El Punt M, aquell punt intermig d'opinió capaç de fer que una relació trobi l'èxtasi.

En fi, aquí us el deixo. Esperem que us agradi!

dijous, 17 de juny de 2010

Soy tu padre...borderline


 
Resulta que si el Darth Vader hagués fet una teràpia psicològica, hauria superat el seu Trastorn Límit de la Personalitat, també anomenat Borderline, i no s'hauria passat al Costat Fosc. Pos vaya. Ni punyetera gràcia hauria fet la peli amb el Vader fent teràpia...

Llegiu-ho a La Vanguardia

divendres, 11 de juny de 2010

Humitat relativa


Lo sé Tomás, porque lo presiento, tendremos que parar el tiempo...

Setmana plujosa, humida, extremadament humida, i calorosa al mateix temps, preàmbul de l'estiu en més d'un sentit, you know. I no sembla que el cap de setmana hagi de sortir el sol, ens haurem de recloure a casa. Ja sabrem com passar l'estona?

Tinc ganes que el pot de taps de suro sigui ple fins dalt!

dijous, 6 de maig de 2010

Amo tanto la vida que de ti me enamoré




L'any passat, per aquestes èpoques (just una setmaneta abans) et vaig fer el nostre primer petó (almenys, el petó "oficial") enmig d'un concert molt especial per nosaltres.

Aquest any repetim concert especial, el nostre primer concert d'Ismael, i no vull deixar passar l'oportunitat o sigui que et diré a cau d'orella, de manera "oficial" i davant d'ell, que és més que un déu, que t'estimo i que em vull passar tota la vida al teu costat, Quedes avisada!

dilluns, 19 d’abril de 2010

Tonnnntament, ja fa un any

dimarts, 13 d’abril de 2010

Un dubte existencial per a un post refrescant



Com que se m'està "acusant" d'insuportable, amb tanta tonnnnteria, avui publico un post refrescant.

Si quan em pica el palmell de la mà vol dir que rebré diners, quan em pica el paladar (com ara mateix), vol dir que em fotré una mariscada aviat??

divendres, 9 d’abril de 2010

Bambú

 L'he tret d'Internet però no acabo de trobar l'autor. Ho sento, qui siguis, no et puc citar!

Vivim temps de catàstrofes i canvis climàtics, esclaten bombes i escàndols. És cíclic, diem, però nosaltres ens mantenim dins de la nostra bombolla, hermètica, compacta, aparentment fràgil però sòlida al mateix temps, i passa un mes, i dos, i un estiu i un Nadal, i de sobte ens plantem a l'any i lluny de perdre una de les quatre potes, sembla que ens en neixin més.

Segueixo sense entendre-ho, no baixa, no s'estabilitza. Puja, s'està fent més intens, més rodó, més perfecte, estem convertint la nostra bombolla en una mena d'Atlàntida, un paradís submarí, i només nosaltres coneixem el secret de la seva localització, no sigui cas que ens descobreixin i vinguin a destorbar la nostra pau. Quina por.

Amb la meva poca traça habitual només vull que dir-te que penso folrar de bambú la nostra vida.

dimecres, 17 de febrer de 2010

I ara què farem?


No em pensava que existís, creia que era una quimera només reservada per a un grapat de súperafortunats de la vida, però jo l'he trobada. Potser és que formo part d'aquest selecte grupet de nascuts amb la flor al cul o que hi ha alguna mena de relació karmàtica darrera de tot això.

I reconec que fa por. Sembla que tot plegat hagi de penjar d'un fràgil fil de vidre que pot trencar-se en qualsevol moment. Quan vingui aquest pensament l'hem de fer fugir de la nostra ment tan ràpidament com puguem per no provocar l'efecte d'atracció, i visualitzar que el fil de vidre, en realitat, és una forta cadena d'acer i que nosaltres tenim tot el dret a gaudir de tot això, que ens ho mereixem, que durarà tota la vida i que els entrebancs que puguin venir (que en vindran) només seran això, entrebancs.

No em pensava que existís, que em pugués tocar a mi aquesta loteria, però sí: he trobat, amb tu, la felicitat més absoluta.

Què més puc demanar?

divendres, 15 de gener de 2010

Vida gatuna



Tota la setmana arrossegant la son amunt i avall, però avui ens ha vençut i no hem tingut més remei que començar el dia amb mal peu i un pan de leche embolicat amb albal.

Amb aquest inici de dia, qui ens havia de dir que no només no hem fet tard a la feina (gairebé), sinó que haurem pogut posar la primera pedra de la nostra pròxima nova vida.

No sé quantes en porto darrerament, de noves vides. Es veu que això de conviure amb gats fa que et cedeixin vides de les que ells no fan servir!

dilluns, 11 de gener de 2010

MecagüenlaTDT



Semblava molt bonic, això de l'encesa digital: Hola, tele del futur; adéu, tele carrinclona! Però l'apagada analògica, que a Osona  sofrim a partir d'avui, ha tingut una conseqüència nefasta i ja no podem veure el Canal Català, ni el seu programa AstroTV. Què farem ara per conciliar el son per la nit? Com podrem viure sense saber de les prediccions de la MariCarmen, la Sílvia i el David? Com podrem seguir a partir d'ara la fulgurant carrera com a presentador d'aquest monstre de la tele i els balls a l'Imperator anomenat Xavier?

Una calamitat, això de l'arribada de la TDT!