Què feliç sóc a Reikjavic!

http://www.icetourist.is/

(he pres consciència que cal citar les fonts) 

M'he fet el ferm propòsit d'actualitzar el blog més sovint i tornar als temes més frívols que solien inspirar-me i que segurament us (excepte a tu, espero) distreuen més que aquest atonnnntiment que em caracteritza d'un temps ençà. Se suposa que, passats uns mesos, aquell no trepitjar de peus a terra, aquell estar com en un núvol, aquell no poder pensar en res més, aquell estat de globus ha d'anar baixant i així podem tornar a fer "vida normal", que diuen els metges.

Però el cas és que passen els dies i les setmanes i no deixo de pensar en tu a totes hores, ni de trobar-te a faltar tot i que faci 5 minuts que t'he deixat al metro o que t'hagi de tornar a veure mitja hora més tard, ni puc parar de tenir un somriure pegat als llavis i un desqueferament permanent perquè en comptes de ser a la feina hauria de ser amb tu (quin absurd treballar!). I el globus, lluny de baixar, sembla que cada dia pugi més i més i més...

Vaja, em sembla que al final aquest post m'ha quedat igual de tonnnnto que els últims. És com dir que es vol deixar de fumar mentre es té una cigarreta a la boca.