dijous, 12 de desembre del 2013

Innocència

Un dia comences a veure coses rares al teu voltant, indicis, elements que no quadren. Comences a sospitar, però no, no pot ser, no pot ser que t'estiguin mentint d'aquesta manera, seria molt fort i a més...és impensable. Però sí que és mentida. Un dia et diuen que els reis són els pares i et cau el món a sobre. Com pot ser? Comences a sospitar de tot: i el pare Noel? I el ratoncito Pérez?

Veig el meu nebot de 4 anys i una intel·ligència que segurament el fa molt perspicaç i penso que ja deu faltar poquet per la seva primera pèrdua d'innocència.

4 comentaris:

Sergi ha dit...

No recordo com vaig perdre aquesta innocència, crec que m'ho va dir un company de classe i els pares no ho van negar, però sí que recordo que tenia una mania molt gran a qui sentia dir-ho públicament, un cop jo ja n'era conscient, no m'agradava que matessin la il.lusió dels altres. Per aquest motiu odio l'Àngels Gonyalons.

Sense Caletre ha dit...

Hahaha, la Gonyalons és odiosa per molts motius!

res ha dit...

molts d'anys i bons

Sense Caletre ha dit...

Igualment, @mq!