Desenredo

Que torni el sol!

Se m'està acabant a paciència. Una mica de pluja a Barcelona està bé. La neteja, l'aireja, dóna vidilla, però and un parell de dies així ja n'hi ha prou. Que cal que plogui. Ja ho sabem. Però a les conques dels rius, als pantans, a les muntanyes. A la ciutat ja no cal.

Acabo de veure el Temps de Tv3 (quin altre?) i sembla que les pluges van per llarg. Un parell de dies de treva entre setmana i de cara a dijous, santornemi!

Ecs, ecs, ecs!

Parecidos razonables

Dissabte. 22:15h. Restaurant Om India.
Nit de trobada tipus Sex and the City per sopar i unes copes. Devíem estar força desesperades per sortir amb el xàfec que estava caient. Quatre de nosaltres ja érem a taula, amb la copeta de vi i la xerrameca dale que te pego. Uns minuts més tard, la cinquena del grupet feia aparició. No la coneixíem d'abans, però de seguida vàrem fer "migues".

Dissabte. 01:00h. (o era més d'hora? o més tard?). Làser Karaoke Pub Seba's (sí, again).
Les dues ampolles de vi van començar a fer el seu primer efecte (sobretot la segona, amb aquell regust entre fumat i formatge, o de formatge fumat, com es vulgui veure). Una nova entrada triomfal al Seba's garantia una nit de glamour i diversión-sin-fin. En la foscor del pub, la cinquena amiga va començar a transmutar-se fins aconseguir una increïble semblança a l'Amy Winehouse (com podeu observar a la imatge).

Dissabte. 03:00h. Làser Karaoke Pub Seba's, després de no-sé-quants cubates (Ana, et devem una nit sencera de gintònics gratis)

La nostra tercera intervenció karaokística, ball tipus Rainman inclòs, va demostrar tothom que les nostres dots com a cantants s'ha de polir una mica, però el més important va ser la fundació del Club de Fans de l'Amy Winehouse Postissa, amb sessió fotogràfica i signatura de l'imitadora en un braç humà (el que encara ajuda més a consolidar el mite que va néixer al Seba's).

Un autèntic descobriment, aquesta nova Amy, per una nit divertidíssima!!

Wiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

Doncs, sí, ja hi he caigut. Un nou "catxibatxe" per casa, però, de moment, em resulta entretingut. El tema consisteix en pujar a aquesta mena de taula i seguir els moviments o indicacions dels ninotets per fer exercicis de ioga, tonificació, aeròbic o equilibri. Al final, la wii-fit no substitueix cap gimnàs, perquè la màquineta no pot controlar si col·loquem bé l'esquena per no cascar-nos-la mentre fem abdominals, per exemple, però pels que ens pensem que canviar de canal de la TV crema calories, és un substitutiu mínimament interessant.

En començar cada sessió (que idealment hauria de ser cada dia) la maquineta et fa un test que controla el pes, l'índex de massa corporal, i l'edat wii. Tu mateixa t'has de plantejar un repte (en el meu cas, perdre els quatre quilets de res que em separen del meu pes ideal) i fer els exercicis que la wii-fit et va plantejant per reforçar el que et fa falta.

Si ho voleu provar, ja ho sabeu!

A la mierda!

Jugadors del Barça, aneu a prendre pel sac. No tinc res més a dir.

Va de cotxes - Part 3 i última (que no em vull fer pesada)-

Fa 10 dies vam estrenar el "cotxito" (que és com l'hem batejat) nou i ja portem gairebé 1000 kilòmetres. Ens va agafar el punt i ens en vam anar, carretera i manta (i Honda) cap a un poblet d'Osca anomenat Perarrúa. El Xavi i l'Anna (amb qui per cert sembla que estem fent amistat) ens van acollir al seu hotelet rural, totalment recomanable (http://www.casaelpelaire.com/) i ens van dir què havíem de veure de per allà. Tot és preciós!

I aquest dissabte vam anar a Lleida, concretament a Fondarella, a menjar uns caragolets a la llauna. Es tracta d'un restaurant hípercutre, situat en un polígon industrial (ja us podeu imaginar el menjador!) però ben baratet.

El cotxito s'està portant de moment molt bé. Costa una mica entrar i sortir del pàrking, però ja me l'estic fent meu.

Torpedisme (2a. part)

Es veu que el meu post anterior ha generat un post de la Violeta sobre hisenda i l'atur i, de retruc, alguns comentaris al respecte de la inutilitat de l'adminstració. Anava a seguir el fil de comentaris al bloc de la Vio, però al final el que volia explicar té prou chicha com per crear un post nou.

La qüestió és que fa 3 o 4 anys vaig haver de trucar a l'agència tributària perquè havia demanat per Internet l'esborrany de la declaració però no m'arribava ni a tiros. Reprodueixo la conversa a continuació (prèviament informada que la conversa s'enregistrava per a millorar el servei):

- Hola bon dia, trucava per saber què ha passat amb el meu esborrany perquè no m'arriba.
- A quina adreça l'ha demanat?
- Nàpols 354.
- Ah, no, no se li ha enviat a aquesta adreça perquè vostè té el domicili fiscal en un altre lloc.
- Ah sí? A quina adreça me l'heu enviat?
- Això no li puc dir. És una dada confidencial.
- Ja però si no m'ho dius no puc saber si m'ho heu enviat bé o malament.
- Ha d'anar físicament a la seva oficina de l'AT.
- Precisament he demanat l'esborrany perquè no tinc temps de res, imagina't anar-hi només per preguntar això.
- Mmmmmmmm. Digui'm la seva adreça anterior, a veure si és aquesta.
- Pl. Alfons el savi?
- No, no és aquesta. Potser va donar l'adreça de la feina.
- Passeig de Gràcia?
- No.
- Avda. Sarrià?
- No.
- Josep Tarradellas?
- No.
- Doncs no se me n'acut cap altra que hagi pogut tenir relació amb la meva declaració de renda.
- Mmmmmmmm. Està bé, li donaré una pista.
- (Silenci d'incredulitat)
- Comença per la lletra J.
- J? No sé. No em pots donar una altra pista? (jo ja, en plan catxondo)
- Vaaaaaaal. És un escriptor.
- Quèeeee? No en tinc ni idea.
- El nom comença per J. i el cognom per R.

I aquí se'm va encendre la llumeta: Joaquim Ruyra!!!!! Encara vivia allà, quan em vaig fer el DNI, als 12 anys. No vaig relacionar l'adreça del DNI amb la fiscal i més perquè al DNI ja feia 15 anys que ja no l'hi tenia.

Torpedisme pur!