Depressió Post-Curs de Fotografia!

Fa uns dies us vaig parlar del curs de fotografia que estic fent els dimarts al Centre Cívic Can Felipa. Us vaig explicar que el profe es postula com una espècie de Dr. House i que ens dóna molta canya.

Passades unes setmanes, el Dr. House ha resultat ser un profe fantàstic. El pobre es curra un curs que no es mereix alguna de les presents a classe, que no para d’interrompre’l i de fer perdre el temps a la resta d’alumnes amb preguntes que, no és que siguin tontes, sinó que directament no tenen res a veure amb el tema que s’està tractant. La gent està mooooooooolt trompeta!

Realment estem traient força profit dels escassos 40 euros que ens ha costat el curs. Tot i això, aquest curs també ens ha portat, a algunes, conseqüències que, a priori, semblen negatives, però que esperem que a la llarga no ho siguin tant.

D’entrada, hem reduït d’una manera radical el número de fotografies que fem. No és que no agafem la càmera, que de voluntat sí que en tenim, és que cap enquadrament ens sembla prou bo, cap composició ens queda bé.

D’altra banda, llençaríem a les escombraries el 98% de les fotografies que hem fet abans del curs. Imatges que ens feien sentir orgulloses de la nostra capacitat artística i que ens servien per matxacar els amics amb orgull de fotògrafes del National Geographic, ara són un autèntic trunyo, amb poca profunditat de camp o l’horitzó caigut o amb poc contrast, o amb amputacions, dominants blaves o verdes,...Vaja, que potser més ens hauria valgut apuntar-nos a macramé o puntes de coixí i seguir pensant que som Cartier-Bresson o Robert Capa!