La tirania del blogger

Seguint amb el rotllo "a partir de ahora vamos a ser la agencia más digital", avui ens han vingut a fer una xerrada sobre com abordar als bloggers. Conclusió: mardito er dia que se m'ocurrió llamar a este tio a ver si me publicaba algo en su blog!

Els deu manaments de com tractar-los inclouen no cabrejar-los o et posaran a parir, regala'ls producte o no et publicaran res però pot passar que tampoc no et publiquin o que et posin a parir, no els tractis com a mitjans de comunicació o et posaran a parir, no els enviïs res sense haver-los demanat permís o et posaran a parir, no els enviïs res que no vagi dirigit a ells personalment (allò de les notes de premsa massives s'ha acabat) o et posaran a parir,...............

I fan festes de bloggers!

Jo, de gran, vull ser blogger ;-)

Encara tira que te va!

Entre unes coses i les altres, Chikilicuatres i deutes pendents, he tingut una estona per anar a veure l'última de l'Indi. Era una aposta arriscada: una fan com jo, jugant-me-la a veure un últim i patètic alè del meu heroi (i mira que últimament estic curada d'espants), però l'Indi no m'ha defraudat. Físicament, el Harrison encara dóna el pego, i la peli és d'allò més distret. Recomano pot gegant de crispetes i paciència amb la resta de personal del cinema.

Llunàtica

Així estic...en fase lunar. Ara cap a un cantó i ara cap a l'altre! Vaja...

Genialitat

http://es.youtube.com/watch?v=jHPOzQzk9Qo

Fa un moment passejava el Nano pel carrer i he sentit un senyor xiulant la cançó més mítica dels Monty Python: "Always Look on the Bright Side of Life", i m'ha fet recordar la genialitat d'aquest grup d'eixelebrats. Total, que he decidit dedicar-los aquest post (say no more, say no more!) i recomanar-vos que veieu les seves pelis, si no les heu vist, i sobretot la serie "Flying Circus", que no és una autèntica joia de la TV!

Desenredo

Que torni el sol!

Se m'està acabant a paciència. Una mica de pluja a Barcelona està bé. La neteja, l'aireja, dóna vidilla, però and un parell de dies així ja n'hi ha prou. Que cal que plogui. Ja ho sabem. Però a les conques dels rius, als pantans, a les muntanyes. A la ciutat ja no cal.

Acabo de veure el Temps de Tv3 (quin altre?) i sembla que les pluges van per llarg. Un parell de dies de treva entre setmana i de cara a dijous, santornemi!

Ecs, ecs, ecs!

Parecidos razonables

Dissabte. 22:15h. Restaurant Om India.
Nit de trobada tipus Sex and the City per sopar i unes copes. Devíem estar força desesperades per sortir amb el xàfec que estava caient. Quatre de nosaltres ja érem a taula, amb la copeta de vi i la xerrameca dale que te pego. Uns minuts més tard, la cinquena del grupet feia aparició. No la coneixíem d'abans, però de seguida vàrem fer "migues".

Dissabte. 01:00h. (o era més d'hora? o més tard?). Làser Karaoke Pub Seba's (sí, again).
Les dues ampolles de vi van començar a fer el seu primer efecte (sobretot la segona, amb aquell regust entre fumat i formatge, o de formatge fumat, com es vulgui veure). Una nova entrada triomfal al Seba's garantia una nit de glamour i diversión-sin-fin. En la foscor del pub, la cinquena amiga va començar a transmutar-se fins aconseguir una increïble semblança a l'Amy Winehouse (com podeu observar a la imatge).

Dissabte. 03:00h. Làser Karaoke Pub Seba's, després de no-sé-quants cubates (Ana, et devem una nit sencera de gintònics gratis)

La nostra tercera intervenció karaokística, ball tipus Rainman inclòs, va demostrar tothom que les nostres dots com a cantants s'ha de polir una mica, però el més important va ser la fundació del Club de Fans de l'Amy Winehouse Postissa, amb sessió fotogràfica i signatura de l'imitadora en un braç humà (el que encara ajuda més a consolidar el mite que va néixer al Seba's).

Un autèntic descobriment, aquesta nova Amy, per una nit divertidíssima!!

Wiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

Doncs, sí, ja hi he caigut. Un nou "catxibatxe" per casa, però, de moment, em resulta entretingut. El tema consisteix en pujar a aquesta mena de taula i seguir els moviments o indicacions dels ninotets per fer exercicis de ioga, tonificació, aeròbic o equilibri. Al final, la wii-fit no substitueix cap gimnàs, perquè la màquineta no pot controlar si col·loquem bé l'esquena per no cascar-nos-la mentre fem abdominals, per exemple, però pels que ens pensem que canviar de canal de la TV crema calories, és un substitutiu mínimament interessant.

En començar cada sessió (que idealment hauria de ser cada dia) la maquineta et fa un test que controla el pes, l'índex de massa corporal, i l'edat wii. Tu mateixa t'has de plantejar un repte (en el meu cas, perdre els quatre quilets de res que em separen del meu pes ideal) i fer els exercicis que la wii-fit et va plantejant per reforçar el que et fa falta.

Si ho voleu provar, ja ho sabeu!

A la mierda!

Jugadors del Barça, aneu a prendre pel sac. No tinc res més a dir.

Va de cotxes - Part 3 i última (que no em vull fer pesada)-

Fa 10 dies vam estrenar el "cotxito" (que és com l'hem batejat) nou i ja portem gairebé 1000 kilòmetres. Ens va agafar el punt i ens en vam anar, carretera i manta (i Honda) cap a un poblet d'Osca anomenat Perarrúa. El Xavi i l'Anna (amb qui per cert sembla que estem fent amistat) ens van acollir al seu hotelet rural, totalment recomanable (http://www.casaelpelaire.com/) i ens van dir què havíem de veure de per allà. Tot és preciós!

I aquest dissabte vam anar a Lleida, concretament a Fondarella, a menjar uns caragolets a la llauna. Es tracta d'un restaurant hípercutre, situat en un polígon industrial (ja us podeu imaginar el menjador!) però ben baratet.

El cotxito s'està portant de moment molt bé. Costa una mica entrar i sortir del pàrking, però ja me l'estic fent meu.