D.O. Penedès

Aquest cap de setmana l'he passat a casa la Violeta. Ha estat una barreja de relax i cansament (però del bo). També ha estat un cap de setmana de descobriments o re-descobriments culinaris i veterinaris:

1. El Nano, quan vol, no només és sociable amb altres gosunos, sinó que s'ha portat com un autèntic cavaller amb la Leia, la gosseta de la Violeta.
2. La Leia és una delícia de gossa, carinyosíssima i mooooolt xuxi.
3. És un plaer passejar entre vinyes amb els gossos corrent al seu aire.
4. Sóc capaç de fer un rissotto de bolets boníssim (gràcies a la mestra Berta).
5. Encara me'n recordo de com es fa una truita de carxofes (no s'admeten bromes).
6. Les piles de les càmeres de fer fotos es gasten sempre que no s'ha comprovat abans i t'obliguen a carregar la càmera amunt i avall sense poder fer ni una foto.

En fi, que m'ha vingut molt bé la desconnexió i el canvi d'aires.

Gràcies, Vio!!

En Pullman

Ahir va morir en Paul Newman, quin greu que em sap!! És d'aquells mega-actors de sempre, mític, i a sobre el més guapo de tots. Només el Marlon Brando i el James Dean, al meu parer, se li apropaven en guapura, però com ell, cap! Vale que els seus ullassos blaus ja eren un gran què, però el mentó i sobretot el coll (és que sóc una mica fetitxista de les línies que es marquen al coll),...uffff!





Personalment em quedo amb "Dos hombres y un destino", "Cortina rasgada", "El buscavidas", "La gata sobre el tejado de zinc", "El zurdo" o "El premio". I com a director, "Rachel, Rachel" i "El efecto de los rayos gamma sobre las margaritas".

La meva àvia l'anomenava "el Pullman", carinyosament! Jo el trobaré molt a faltar.

La Merche

Abans de res, perdó per l'absència prolongada. He estat entre liadilla i en baixa forma amb la reentré...

Tal setmana com aquesta fa exactament 22 anys anava jo pel carrer a Barcelona perduda buscant el meu institut a la Riera de Sant Miquel, on havia de començar primer de BUP. Vaig veure una noia menudeta, amb carona de tímida, i portant llibres i una carpeta i vaig pensar que potser també aniria al mateix institut i li vaig demanar ajuda. Es deia Mercè.

Els quatre anys d'institut (sobretot el COU) i els cinc de carrera, vam anar conformant una penya d'amics (amb els famosos concerts d'Ubi Sunt com a elements aglutinadors) i, tot i que la Mercè era com la "pijeta" del grup, vam anar descobrint tot el que tenim en comú.

Dotze anys més tard d'aquell primer encontre a la Riera de Sant Miquel, la Mercè i jo (i una tercera amiga) vam decidir compartir pis de solteres al carrer Nàpols. Van ser uns anys molt divertits, que vam saber aprofitar per fer-nos encara molt més amigues. Vam beure molts xupitos, vam riure molt, ens vam enfadar més aviat poc, ens vam explicar les mútues penes, ens vam aconsellar sobre alguns dels fets més importants de les nostres vides, i finalment ens vam dir adéu com a companyes de pis per fer cadascuna la seva vida autònoma.

Aquesta setmana ens hem tornat a veure. Ara ja no quedem tan sovint com voldríem. Ja se sap: la feina, el nen, el gos, aquest cap de setmana que pugem a ..., aquest estiu que baixem a......Però cada cop que ens veiem, és com si encara seguíssim compartint pis, amb la mateixa confiança. Ara la Mercè està esperant el seu segon xurumbel, l'Eloi. Tornaré a ser tieta!

Gràcies, Merche, t'estimo molt!

Que me den morcillas!!!

Durant el nostre periple vacacional pel Cabo de Gata, vam anar dues vegades a Almeria capital a menjar unes tapetes. Cap de les dues vegades vam poder entrar a Casa Puga, el bareto de tapeo amb més solera de la ciutat, però vam poder gaudir igualement de les millors especialitats almerienses en alguns altres locals. La millor tapa, sens dubte, un minientrepà de morcilla de ceba espectacular! A banda d'això, altres tapes recomanades són las puntillitas rebozadas o las tortillitas de camarones. I vam tastar un tocinito de cielo!!!!

Ai, quines ganes de tornar-hi!!!!!!

El imperio contraataca (o el regreso de la Jedi almeriense)

Aix, ja s'han acabat les vacances! Aquest any, se m'han fet més curtes que mai. Potser és perquè les necessitava més que mai o perquè no han estat un parell de dies menys que els anys anteriors, la qüestió és que han estat vistes i no vistes.

Balanç sobre 10? Un 9. Molt bon rotllo, molt descans, molt gos triscant, molta piscina, bon menjar, gent encantadora (Manolo, un beso desde Barcelona -aunque no me leas-). M'ha sobrat el vent de llevant que no m'ha deixat bussejar gaire i una petita topadeta de res amb un cotxe a València i haver de fer parte perquè un imbècil (amb una torpeda per dona i una altra per sogra) volia mantenir immaculat el seu cotxe!

Per la resta, he desconnectat tant, que la síndrome postvacacional no m'ha durat gens. Em sento plena d'energia!!