dilluns, 15 de setembre de 2008

La Merche

Abans de res, perdó per l'absència prolongada. He estat entre liadilla i en baixa forma amb la reentré...

Tal setmana com aquesta fa exactament 22 anys anava jo pel carrer a Barcelona perduda buscant el meu institut a la Riera de Sant Miquel, on havia de començar primer de BUP. Vaig veure una noia menudeta, amb carona de tímida, i portant llibres i una carpeta i vaig pensar que potser també aniria al mateix institut i li vaig demanar ajuda. Es deia Mercè.

Els quatre anys d'institut (sobretot el COU) i els cinc de carrera, vam anar conformant una penya d'amics (amb els famosos concerts d'Ubi Sunt com a elements aglutinadors) i, tot i que la Mercè era com la "pijeta" del grup, vam anar descobrint tot el que tenim en comú.

Dotze anys més tard d'aquell primer encontre a la Riera de Sant Miquel, la Mercè i jo (i una tercera amiga) vam decidir compartir pis de solteres al carrer Nàpols. Van ser uns anys molt divertits, que vam saber aprofitar per fer-nos encara molt més amigues. Vam beure molts xupitos, vam riure molt, ens vam enfadar més aviat poc, ens vam explicar les mútues penes, ens vam aconsellar sobre alguns dels fets més importants de les nostres vides, i finalment ens vam dir adéu com a companyes de pis per fer cadascuna la seva vida autònoma.

Aquesta setmana ens hem tornat a veure. Ara ja no quedem tan sovint com voldríem. Ja se sap: la feina, el nen, el gos, aquest cap de setmana que pugem a ..., aquest estiu que baixem a......Però cada cop que ens veiem, és com si encara seguíssim compartint pis, amb la mateixa confiança. Ara la Mercè està esperant el seu segon xurumbel, l'Eloi. Tornaré a ser tieta!

Gràcies, Merche, t'estimo molt!