dilluns, 17 de novembre de 2008

Zorra!

Aquest matí m'he aixecat amb el peu esquerre (de fet, ahir ja me'n vaig anar a dormir amb el peu esquerre) i, com era d'esperar, el meu dia no ha estat un dia rodó. M'he resistit a actualitzar el bloc fins ara perquè no volia caure en la temptació de fer un post "quejica", però, què collons, hoy no tengo er xoxo pa farolillos, i què?

En primer lloc gairebé m'oblido que tenia cita amb la ginecòloga. M'havia de fer la revisió anual. Vaig triar aquesta ginecòloga perquè era una dona i perquè a la seva consulta em revisaven tota i a més em podien fer tota mena de proves en un mateix matí, sense moure'm d'allà. Comoditat màxima. Ara resulta que amb la crisi, la meva mútua ha decidit que amb un parell de llocs a Barcelona per fer-se les mamografies ja n'hi ha prou i el centre on vaig no és un d'ells. Demà, altra vegada a perdre mig matí per fer-me la ditxosa prova.

A la feina, dia anodí. Mil reunions i totes igual d'improductives.

I a sobre, tot just arribar a casa, se'm creua un home, xoca lleugerament contra mi i em diu "Zorra". Què se n'han fet dels piropos de tota la vida!???

3 comentaris:

Lanita (algodón & poliéster) ha dit...

jajajaja! (perdón... me ha hecho gracia lo último...).
esto me ha recordado algo que me pasó hace años en Buñol, mi pueblo: iba yo por la calle, al mediodia en verano (o sea, calle desierta), cuando un coche enorme aminora la marcha a mi altura, baja la ventanilla que deja ver a un respetable señor de unos 90 años, y entiendo que se ha perdido porque pone la cabeza en posición de preguntar. yo, servicial, me acerco a su ventanilla y entonces el señor cuando me tiene a tiro me suelta un "lobaa!", acelera y se va a la velocidad de la luz...
me quedé tan estupefacta que ni me ofendí!
(no sé cómo eran los iaios antes, pero este joven no era... luego me dijo mi madre, al hacerle la descripción, que era médico en su dia...)
almitsms!!

Marta ha dit...

A mi, hace siglos, me llamó "chochito" un obrero de la construcción en su rato de descanso con el carajillo en un bar. ¡Qué horror!

La Violeta ha dit...

Hi ha molta crispació en l'ambient. A la mínima, te'n deixen anar una que és molt més violenta que fa anys. Fa temps un vianant que va considerar que havia de passar quan els cotxes teníem verd. Li vaig dir "que no veus que no pots passar?" i em va contestar "pero qué dices, hija de puta". No sé, alguna cosa falla... No és el mateix registre de la llengua, home! Parlem amb propietat! Si jo et dic fill de puta, tu m'ho tornes. Si et dic "però no veus que no et toca passar", em dius "ai tens raó perdona" o "permet-me que et faci una observació: filla de puta!".
Aquests modals...
M'ha tocat "megge"!