La vaig descobrir ja fa anys amb aquells dos singles brutals del seu disc "No Angel": "Hunter" i "Thank you". A partir d'aquí vaig sentir la resta de cançons de l'àlbum i em vaig enamorar de "Here with me" o de "All you want".
Més tard va venir el "Life for rent", encara més increïble. Entre les meves preferides hi ha: "White flag", la pròpia "Life for rent", "Don't leave home", "Sand in my shoes", però sobretot "Do you have a little time" i la súpersensual "Who makes you feel".
Vaig liar a la meva amiga Mercè pel concert de Barcelona al Poble Espanyol (on també hi eren l'Anna i l'Imma, però no ens coneixíem llavors) al juliol de 2004, però em vaig perdre el del passat setembre (perquè????).
I ara escolto sense parar dues de les cançons del seu nou disc "I don't believe in love" i "It comes and it goes".
Potser la trobeu fava, potser la trobeu pastelosa, però a mi m'encanta!
.
4 comentaris:
Em sembla que a mi també m'agrada, però dic em sembla perquè la sento esporàdicament a la ràdio i dedueixo que és ella, però no ho sé del cert.
smogn!
Nou disc, ja era hora. Ara mateix me l'acabo de baixar! Una mica pastel sí que ho és, però com jo soc nyonya, qué más da!
ostras... he tenído que leer varias veces para NO leer "dildo mola"...
¿en qué estaré yo pensando?
excuse-moi..!!
feliz viernes!
A mi també em mola molt! El 'Life for rent' és quasi la banda sonora dels meus últims mesos...
Ara em baixe l'últim!!
Publica un comentari a l'entrada