Afortunada en el juego...

Des de sempre que tinc sort (ara, per dir-ho en veu alta, a veure si la perdré!). Quan era petita al cole, cada cop que es feia un sorteig d'alguna cosa, em tocava a mi. Els meus companys, afectuosament (i amb admiració) em deien "la gafe", justament per la bona sort.

Bussejant per aigües de Menorca, vaig trobar un bitllet de 1.000 pessetes amorosament col·locat sobre una roca a 10 metres de profunditat. Com esperant-me.

Anys més tard, vaig tenir, gairebé d'un dia per l'altre, la necessitat de marxar de Barcelona. Quan vaig anar, a mig curs, a preguntar què calia fer per demanar una beca Erasmus pel curs vinent, em van informar que els havien sobrat diners i just aquell dia havien decidit crear una convocatòria extraordinària i 15 dies més tard era a Londres.

L'any 95, la grossa de Nadal va anar passant de la Travessera de les Corts, a la de Gràcia, per acabar confirmant-se que era la Travessera de Dalt, just a l'administració on vam comprar el nostre número. Uns pocs quilets però que van fer moooolta il·lusió.

Ara ja fa temps que no em toca res i que no guanyo jugant a res...però per si de cas, no he tornat a jugar al trívial.