D'una taula separada de la paret, a unes xancles, un bol, un xufo, notes a la nevera, una tovallola penjant al bany i un raconet a l'armari. Gairebé es podria dir que de les "engrunes de l'àpat", hem passat a l'entrepà sencer en aquesta casa abans tan extremadament individual i ara tan envaïda. I t'encanta, dius. I a mi!
Ahir va fer 3 mesos d'aquell segon dia 19. Des de llavors el meu cor ha bategat 9.295.300 vegades, totes pensant en tu. Em tens el cor robat i no tinc cap ganes de recuperar-lo.
3 comentaris:
:-)))))
vivan los robos a mano amada.
I a tu et fa falta un/a presentimentalista realista...???
Deixa't de realismes, i aprofiteu això que teniu, collons!!, que feu una enveja sana...
Ai, sí, noies! Ja ho disfrutem, ja! Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada