Avui m'he passat mig matí rellegint-te, imaginant el moment en què vas rebre el meu primer email, recordant diumenges astromàntics de mans que es toquen i primers petons i escoltant la nostra música.
També pensava en aquest llarg cap de setmana que hem passat juntes de viatge. Ha estat fantàstica la combinació de descans, relax, picnics, festes públiques i privades (abans i després), menjar, passejar, viure el perill de les ganivetades i els incendis del metro, fer-nos fotos, tancar cercles i obrir-ne de nous, de nostres.
Recordaré sempre les paraules gruixudes que t'he pogut dir, o que en aquell graó de la Plaza Mayor vam menjar-nos dos gelats de nit i de dia, o que vam fer la foto al súper de Lavapiés, o que encara hi deu haver un policia pensant que no fem cas de les seves indicacions, però que ara tornem.
Tu i només tu ets la protagonista de la meva pel·lícula.
3 comentaris:
ella tiene una suerte inmensa de tenerte, guapa...!
.-)
y yo de tenerla a ella, Lanita!
:-)))))
me alegro tanto por tí...!!!!
Publica un comentari a l'entrada