Depressió postvacacional. Total. Però no per haver de tornar a la feina. Tant se me'n fot la feina. És un passaratos mentre tu també treballes i em dóna de menjar. Hauria de dir el que recomanen tots els psicòlegs de la ràdio, que "aquest any no n'hi haurà de depres postvacacionals perquè s'ha de donar gràcies per poder tornar a una feina, amb tant d'atur com hi ha". En fi.
Un estiu ple, complet, màtsim, un preludi de com vull que sigui la resta de la meva vida, com la dels iaiets d'Up, ha deixat pas a les llàgrimes que no puc reprimir. Costa fer el cor fort, quan s'està fent el contrari del què es vol fer.
Depressió postvacancesambtu, més aviat, i això que aquest estiu he trobat un trèvol de quatre fulles. Però és que, com diu la cançó, "ser valiente no es sólo cuestión de suerte".
4 comentaris:
El pròxim post serà més alegre...ho prometo!
Vaaaaaaa... anima't! He trobat a faltar els teus posts (tot i que també he estat uns dies de "desconexió") i m'agrada saber que has estat aprofitant el temps en coses millors. Definitivament millors.
Ha estat un estiu fantàstic i per això la ressaca és tan bèstia...però estarem bé! Gràcies, Mari!
Jo vaig anar a veure 'Up!' i em vaig fer un fart de plorar amb la història dels iaiets. Però desconsolada del tot, bona estona. :'(
Publica un comentari a l'entrada