dilluns, 16 de maig de 2011

To tweet or not to tweet


Ja fa temps que vinc pensant que el Facebook m'avorreix. Els meus amics cada cop hi interactuen menys i acabo tenint el Facebook ple d'avisos de gossos perduts, gats fent moneries, convocatòries a concerts i venda d'entrades i poca cosa més. Però no puc esborrar-me i punto, perquè representa l'única via de contacte amb alguns amics llunyans i em sap greu tancar-la.

En canvi, m'he enganxat al Twitter. Em va costar mooooolt trobar-li la gràcia, però ara m'encanta. Estic al dia de totes les novetats informatives, em va perfecte per la feina perquè mig món del màrketing i la comunicació hi publica enllaços interessants del sector, hi he trobat alguns personatges divertidíssims, he descobert el meravellós món dels #hashtags catxondos (#esodelhashtagquéesloquees) i les nits de tele combinades amb el twitter són molt més amenes (ja sabem que cada cop ens anem fent més multitask i fer una sola cosa ens avorreix).

Sense anar més lluny, la combinació del Festival d'Eurovisió i el hashtag #guayominí va tenir moments fantàstics!

En fi, que m'agrada el twitter...fins que me'n cansi!

4 comentaris:

òscar ha dit...

Mentre al Facebook hi participo de manera activa, amb el Twitter no m'hi he acabat de decidir.

Suposo que per allò del "ja n'hi ha prou amb bloc i Facebook". Fins que m'hi apunti i, clar, liada parda :)

Sense Caletre ha dit...

Si no et vols marejar, apunta't al twitter i dedica't, primer només, a llegir el què diuen altres. Així és com em vaig enganxar jo. Això sí, la clau és triar bé a qui llegeixes, que hi ha gent moooolt plasta en eixe món!

commuter ha dit...

Segur que és molt més interessant i divertit, pero miedo me da!!! Si ja estic pillada amb el FB...

Sense Caletre ha dit...

Enganxa moooooolt i implica estar tot el dia davant de la pantalleta... es lo que tiene!