Frikades vàries

Últimament no paro de rebre emails amb links a un parell de vídeos. Són tot frikades!

Us els deixo a continuació, que sempre està bé riure una mica.




M'ha impactat especialment aquest segon vídeo, "Amor ATSOLUTO", interpretat per un paio que va guanyar el concurs de Míster Xile (incomprensiblement). Atenció sobretot al matalàs sense funda, a la seva destresa amb el piano, a la ronya entre les rajoles de la dutxa i a l'increïble sex-appeal que té el tal Luis.


Per a més informació:
http://www.facebook.com/people/Luis-Pinto/726030339
http://www.youtube.com/watch?v=jcRHpyPqbM0

"Tenim que" parlar millor català!

Aquest matí, veient en Cuní, m'he inspirat per fer un post sobre la llengua catalana. Discutien a la tertúlia si els periodistes de televisió i ràdio haurien de tenir un mínim nivell de català o no per fer la feina. I quins són aquests mínims? Segons un dels tertulians, saber fer oracions de relatiu. Què menys! Aquest mateix tertulià estava encara estupefacte per la tria de l'actor que interpretava en Serrallonga, amb un català xava impropi de l'època. Però un altre dels tertulians, d'aquells que diu "tenir que" o "lo millor" o coses pitjors, amb un accent català de pena, opinava que amb saber-ne del tema ja n'hi ha prou.

Poc a poc, ha anat passant el dia, el qual (toma oració de relatiu!) ha estat esgotador, per cert, i la idea del post ha anat canviant. Després d'assistir a una reunió amb un client meu (una institució pública que depèn del ministeri de Foment. Say no more!), i que es decidís, en contra del meu consell, que un vídeo que hem de fer per un macroevent a Barcelona ha d'anar en castellà amb subtítols en català -no sigui cas que algú d'aquí no entengui el castellà i de retruc quedar bé (?????) amb la ciutadania catalana- he decidit tallar-me les venes i posar una espelmeta a Santa Rita, patrona dels impossibles, en favor del català. Pobret!

Zorra!

Aquest matí m'he aixecat amb el peu esquerre (de fet, ahir ja me'n vaig anar a dormir amb el peu esquerre) i, com era d'esperar, el meu dia no ha estat un dia rodó. M'he resistit a actualitzar el bloc fins ara perquè no volia caure en la temptació de fer un post "quejica", però, què collons, hoy no tengo er xoxo pa farolillos, i què?

En primer lloc gairebé m'oblido que tenia cita amb la ginecòloga. M'havia de fer la revisió anual. Vaig triar aquesta ginecòloga perquè era una dona i perquè a la seva consulta em revisaven tota i a més em podien fer tota mena de proves en un mateix matí, sense moure'm d'allà. Comoditat màxima. Ara resulta que amb la crisi, la meva mútua ha decidit que amb un parell de llocs a Barcelona per fer-se les mamografies ja n'hi ha prou i el centre on vaig no és un d'ells. Demà, altra vegada a perdre mig matí per fer-me la ditxosa prova.

A la feina, dia anodí. Mil reunions i totes igual d'improductives.

I a sobre, tot just arribar a casa, se'm creua un home, xoca lleugerament contra mi i em diu "Zorra". Què se n'han fet dels piropos de tota la vida!???

Ai Nano, que t'ha sortit competència!

Ahir una companya de feina va portar al despatx un producte que portava quan treballava en una agència anterior: un dinosaure robot que interactua amb els humans gràcies a uns sensors de moviment, veu i una càmera. El bitxo en qüestió em va robar el cor! Si el crides, et mira; si el toques, fa com que li encanta i s'arronsa; si l'acaricies al coll, canta; si li toques la cua, no li agrada i remuga; dóna la pota, fa com que seu,...en fi, una monada! Perquè el Nano és insubstituïble i el dino val 300 euros, que si no...!

Adjunto un enllaç on podeu veure'l in action. Cliqueu aquí.

I tu quin peu fas? Jo "pata negra"!

Fa uns dies vam rebre tots un misteriós email de la secretària del nostre president demanant-nos el número de peu. Submisos com som, tots vam respondre l'email amb el numeret de marres sense ni tan sols preguntar per què era. Uns dies més tard, se'ns va comunicar el demanaven perquè el nostre client Converse ens regalarà a tots unes bambes vermelles (ben corporatives). Què guai, vam pensar!

El problema l'hem tingut ara, quan hem sabut que aquestes bambes substitueixen el pernil com a regal de Nadal de l'empresa. Quin timo! Jo vull el pernil!!!!! Que el Nadal no és Nadal sense el pernil que ja fa 8 anys que tinc. Que encara que sigui una paletilleta, venia molt de gust. Que fins i tot el Nano l'agraeix (sobretot els dos anys que va tenir accés directe i full time al pernil per obra i gràcia de la porta de la cuina mal tancada)!!!

Per cert, per no anar contra-corrent: què bé que ha guanyat Obama!
;-)

La gran esperança negra

Aquesta pròxima matinada els americans decidiran qui governarà el món com a mínim en els propers 4 anys. Serà una nit electoral emocionantíssima, que riu-te'n tu de les generals de fa uns anys amb l'atemptat d'Atocha marcant l'agenda. El Josep Cuní (adorat), qui ja havia dedicat les seves vacances a assistir a la convenció demòcrata de Denver, ja s'ha teletransportat a Washington per aprofitar la ben entesa per fotre's un viatge impressionant i a partir de les 06:00 farà un especial "Els matins" sobre les eleccions des d'allà. Estic per dir que m'he posat malalta i dedicar la matinada a viure en directe l'escrutini!

Pel què sembla, la campanya d'Obama ha estat modèlica, amb un ús dels nous canals d'informació i comunicació (facebook, youtube, myspace, flikr, twitter,......) diferent i exemplar, amb un nou sistema de recaptació de fons per finançar-la que li ha permès pagar-se tres anuncis de mitja hora en prime time a quatre dies de les eleccions, i demostrant un tarannà (quina paraula tan bonica i tan catalana) que no es veia des de Kennedy (diuen).

Estic tan farta del Bush que qualsevol canvi ja m'estaria bé, però espero que guanyi Obama i també espero que no ens decebi.

Better days ahead!

La felicitat feta manta

Amb l'arribada dels primers freds (a sobre acompanyats d'un temps infernal a la ciutat de Barcelona) es crea en el meu cos la necessitat de trobar el llit calent en el moment de piltrar. Fa un temps vam tenir la feliç idea d'invertir una relativa quantitat de diners en una manta elèctrica i ahir va arribar el dia, en aquesta nova temporada pre-hivernal, de posar-la al llit. Ai, quin plaer en el moment d'anar-me'n al llit anit!

N'hi ha d'individuals i de matrimoni, i fins i tot, per uns 140€ podeu trobar la crème de la crème: manta elèctrica de matrimoni però amb les dues zones regulades independentment (per aquelles parelles que combinen peus-freds+cos-estufeta).