Entre unes coses i les altres, Chikilicuatres i deutes pendents, he tingut una estona per anar a veure l'última de l'Indi. Era una aposta arriscada: una fan com jo, jugant-me-la a veure un últim i patètic alè del meu heroi (i mira que últimament estic curada d'espants), però l'Indi no m'ha defraudat. Físicament, el Harrison encara dóna el pego, i la peli és d'allò més distret. Recomano pot gegant de crispetes i paciència amb la resta de personal del cinema.
diumenge, 25 de maig del 2008
Encara tira que te va!
Entre unes coses i les altres, Chikilicuatres i deutes pendents, he tingut una estona per anar a veure l'última de l'Indi. Era una aposta arriscada: una fan com jo, jugant-me-la a veure un últim i patètic alè del meu heroi (i mira que últimament estic curada d'espants), però l'Indi no m'ha defraudat. Físicament, el Harrison encara dóna el pego, i la peli és d'allò més distret. Recomano pot gegant de crispetes i paciència amb la resta de personal del cinema.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
...y no me preguntes por qué, he leído "era una apóstata arriscada" y no me ha chirriado...
voy a perrear con las bragas en la mano un ratito. hala.
A casa meva la que perrea és la Leia, que per això és gossa, i no du les calces a la mà...
Fa un any o així que no vaig al cine però per l'Indy faré un sacrifici, que s'ho mereix.
Publica un comentari a l'entrada