dimarts, 22 de juliol del 2008

Guarda tus palabras porque mientes!


Avui he estat llegint una entrevista (quina poca feina) a la formació musical (si és que se'n pot dir així) Camela. El titular de l'entrevista ja és demolidor: "Hay medios que no nos quieren por lolailos".

Els que em coneixeu bé ja sabeu que els meus gustos musicals, eclèctics per altra banda, tenen un mínim nivell de qualitat...però he de confessar que als Camela els he tingut carinyo des del primer cop que els vaig sentir, al bar California, del barri Gòtic, ara deu fer més de 10 anys. Un dia d'aquest us parlo del bar California (bé mereix un post sencer)...

El Sergi, un amic, me'ls va fer descobrir i van ser la banda sonora de gairebé totes les borratxeres que vaig agafar amb aquesta colla durant aquells temps:

Me pongo yo a pensar y le doy vueltas
¿Que si para ti no existo
o me empiezas a olvidar?
Te encuentro muy callada y pensativa,
dime si te he hecho algún daño
y lo puedo remediar.

Quiero tener
un poco más de libertad,
para seguir
viviendo mi vida y disfrutar
y quiero también
estar junto a ti, mi amor.

Guarda tus palabras porque mientes
yo sé que ya no me quieres
y que me vas a dejar
por otro amor que tú más quieres
que de nuevo engañarás. (bis)

Son palabras que sueltas al aire
no las dices con cariño
pero sí con falsedad.
Sigues muy distante y precavida
no quieres salir conmigo,
no te vayan a observar.

No sé por qué
me dices que yo no quiero estar
sintiendo tu piel,
si es lo que quiero en realidad
y deseo también
besarte en los labios, mi amor.

Guarda tus palabras porque mientes
yo sé que ya no me quieres
y que me vas a dejar
por otro amor que tú más quieres
que de nuevo engañarás. (bis)


Brutal!!!!


http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080718/53502573430.html

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Brutal indeed.
Hem de llegir entre línies o has triat aquesta lletra a l'atzar?

Martadoes ha dit...

No, no, res de llegir entre línies. No trobo que tingui res a veure amb mi. Justament aquesta era la cançó que cantàvem sempre amb el tal Sergi fa anys...Cantada amb veu de cazalla tenia mooooooooolta gràcia!

Ana Ce Zeta ha dit...

yo tenía una vecina cuando yo estudiaba (hace unos lustros..) que por el patio de luces donde daban nuestras cocinas, oí cómo le comentaba a su compañera de piso, mientras de fondo sonaba Camela "tia, es justo mi vida!!¡Camela se ha basado en mi vida para hacer las canciones!!"
yo pensé: el dia que sienta que Camela canta mi vida... me sentaré a esperar que me sobrevenga la muerte.
hola!