Aquest matí, veient en Cuní, m'he inspirat per fer un post sobre la llengua catalana. Discutien a la tertúlia si els periodistes de televisió i ràdio haurien de tenir un mínim nivell de català o no per fer la feina. I quins són aquests mínims? Segons un dels tertulians, saber fer oracions de relatiu. Què menys! Aquest mateix tertulià estava encara estupefacte per la tria de l'actor que interpretava en Serrallonga, amb un català xava impropi de l'època. Però un altre dels tertulians, d'aquells que diu "tenir que" o "lo millor" o coses pitjors, amb un accent català de pena, opinava que amb saber-ne del tema ja n'hi ha prou.
Poc a poc, ha anat passant el dia, el qual (toma oració de relatiu!) ha estat esgotador, per cert, i la idea del post ha anat canviant. Després d'assistir a una reunió amb un client meu (una institució pública que depèn del ministeri de Foment. Say no more!), i que es decidís, en contra del meu consell, que un vídeo que hem de fer per un macroevent a Barcelona ha d'anar en castellà amb subtítols en català -no sigui cas que algú d'aquí no entengui el castellà i de retruc quedar bé (?????) amb la ciutadania catalana- he decidit tallar-me les venes i posar una espelmeta a Santa Rita, patrona dels impossibles, en favor del català. Pobret!
2 comentaris:
so Bolu, this post
"Si yo te contara"... Aquest tema de les declaracions del president de l'IEC ens va donar per molt, als del postgrau.
Opino el mateix sobre el Serrallonga (em va quedar gravada l'expressió "que consti" que deia una de les actrius, que de ben segur en aquella època no s'havia ni inventat, almenys no en el llenguatge parlat i col·loquial!).
Un periodista que digui "tenir que" (ahir mateix a les notícies de tv3), que no sàpiga distingir les s sonores i sordes i pronunciar les ll en una àrea lingüística on calgui fer-ho, no hauria de ser acceptat per estar posant veus i imatge. Que es quedi de redactor (i el corrector faci bona feina).
snual.
Publica un comentari a l'entrada