Llegia avui l'entrevista publicada ahir a El Periódico i flipava. Fa quatre dies que citava aquest home sense saber que el citava a ell: "La felicitat és una bona salut i una mala memòria". Qué fácil es hablar! No t'ho prenguis com uns deures a complir immediatament. Temps al temps. Encara que no t'ho sembli, no tinc cap pressa, no vull córrer a 200 per hora.Ja sé que no et deixes prometre res, però m'has de creure quan et dic que m'agrada molt el que vaig descobrint, que no m'estàs decebent, al contrari, que ja sé que no ets qui vaig imaginar, ets molt millor, i que tinc els peus molt ben plantats a terra, que (com diu el tipus aquest de l'entrevista) tinc maduresa, ordre per dins, pau interior, estabilitat, domini de la situació i vull donar a les coses la importància que realment tenen, que estic buscant l'equilibri entre no espantar-te i fer-te fugir i entre demostrar-te que vull, vull, vull, que no cal que pateixis perquè em desperti i se'm giri el cervell de cop, que no dubto ni un moment (ni quan desapareixes), i que seguiré estant cada dia com ho he estat fent des de ja fa mesos, amb constància, paciència, seguretat, tranquil·litat (tot i que de tant en tant m'embali una miqueta, ja em perdonaràs).
M'encanta el Paul Newman!
2 comentaris:
Mmmmm... i a qui no li encanta el Paul Newman! El meu fill va néixer el mateix dia que ell, just 80 anys després, i en aquest cas m'agradaria creure més en l'astrologia (i no cal que se li assembli en els ulls blaus!).
En quant a la resta, l'altre dia vaig llegir una frase que potser t'agradarà: "cal tenir els ulls brillants de mirar les estrelles, i les sabates brutes de trepitjar ben fort el terre"
acabar el post esmentant paul newman si que és donar el golpe. així és impossible que ningú tingui intencions de fugir.
Publica un comentari a l'entrada