dimarts, 2 de juny de 2009

Prioritzant


Se'm recrimina que la tonnnnnnteria m'ha fet baixar el volum de posts al bloc. No digo que no, qüestió de prioritats vitals. Però aquí estem per arreglar-ho!

I és que això de les prioritats és un tema important. Fa uns anys em va impressionar saber que el meu pare havia passat per una mena de procés de reflexió vital, fruit del qual va dibuixar-se l'escala de valors, i ens ho va voler explicar tot i que érem massa joves com per valorar el què compartia amb nosaltres.

Jo ja fa temps que me'n vaig fent d'escales de valors. Em van molt bé per endreçar-me les prioritats vitals i m'ajuden molt a valorar les persones i coses que tinc al meu voltant. Tan de bo hagués guardat les primeres escales de valors que em feia, perquè tindria una prova física de com he anat madurant. Sí que recordo que jo ocupava un lloc força avall a l'escala d'aquells temps i que la feina, en canvi, era molt amunt, coses que han canviat radicalment. També he après que les escales de valors no han de ser invariables, sinó que cal que es vagin adaptant a les coses que ens van passant, que a vegades cal pujar un esglaó alguns elements per tal de mantenir l'equilibri. Perquè, sobretot, el que cal és tenir un equilibri.

En fi, que si actualitzo menys és perquè estic ocupada ressituant elements. I perquè la felicitat em fa perdre el sentit del temps i no em donen els dies per tot! Però què coi, no hem vingut aquí a ser feliços?

2 comentaris:

mari ha dit...

Si tens tota la raó, guapa! El que passa és que ja em coneixes, no puc evitar observar i ficar els nassos on no em demanen... jajaja. I de tot això de les prioritats, els equilibris, la ressituació d'elements (i dels raonaments raonables) jo també en sé una mica, encara que no ho faci d'una manera tant conscient i tant ordenada com tú.
"Què coi"!, sigues feliç, i que aquest blog també sigui part de la teva felicitat i no una obligació, això mai!
(amb tot, m'agrada tenir part a aquest article, encara que sigui d'"actriu secundària", amb el paper de "l'amiga torracollons"...)

Marta ha dit...

Mari, ja fa massa anys que ets l'amiga torracollons com per prendre't aquest paper!!! Molts petons, guapa!