Tonnnntament, ja fa un any

Un dubte existencial per a un post refrescant

Com que se m'està "acusant" d'insuportable, amb tanta tonnnnteria, avui publico un post refrescant.

Si quan em pica el palmell de la mà vol dir que rebré diners, quan em pica el paladar (com ara mateix), vol dir que em fotré una mariscada aviat??

Bambú

 L'he tret d'Internet però no acabo de trobar l'autor. Ho sento, qui siguis, no et puc citar!

Vivim temps de catàstrofes i canvis climàtics, esclaten bombes i escàndols. És cíclic, diem, però nosaltres ens mantenim dins de la nostra bombolla, hermètica, compacta, aparentment fràgil però sòlida al mateix temps, i passa un mes, i dos, i un estiu i un Nadal, i de sobte ens plantem a l'any i lluny de perdre una de les quatre potes, sembla que ens en neixin més.

Segueixo sense entendre-ho, no baixa, no s'estabilitza. Puja, s'està fent més intens, més rodó, més perfecte, estem convertint la nostra bombolla en una mena d'Atlàntida, un paradís submarí, i només nosaltres coneixem el secret de la seva localització, no sigui cas que ens descobreixin i vinguin a destorbar la nostra pau. Quina por.

Amb la meva poca traça habitual només vull que dir-te que penso folrar de bambú la nostra vida.

I ara què farem?

No em pensava que existís, creia que era una quimera només reservada per a un grapat de súperafortunats de la vida, però jo l'he trobada. Potser és que formo part d'aquest selecte grupet de nascuts amb la flor al cul o que hi ha alguna mena de relació karmàtica darrera de tot això.

I reconec que fa por. Sembla que tot plegat hagi de penjar d'un fràgil fil de vidre que pot trencar-se en qualsevol moment. Quan vingui aquest pensament l'hem de fer fugir de la nostra ment tan ràpidament com puguem per no provocar l'efecte d'atracció, i visualitzar que el fil de vidre, en realitat, és una forta cadena d'acer i que nosaltres tenim tot el dret a gaudir de tot això, que ens ho mereixem, que durarà tota la vida i que els entrebancs que puguin venir (que en vindran) només seran això, entrebancs.

No em pensava que existís, que em pugués tocar a mi aquesta loteria, però sí: he trobat, amb tu, la felicitat més absoluta.

Què més puc demanar?

Vida gatuna

Tota la setmana arrossegant la son amunt i avall, però avui ens ha vençut i no hem tingut més remei que començar el dia amb mal peu i un pan de leche embolicat amb albal.

Amb aquest inici de dia, qui ens havia de dir que no només no hem fet tard a la feina (gairebé), sinó que haurem pogut posar la primera pedra de la nostra pròxima nova vida.

No sé quantes en porto darrerament, de noves vides. Es veu que això de conviure amb gats fa que et cedeixin vides de les que ells no fan servir!

MecagüenlaTDT

Semblava molt bonic, això de l'encesa digital: Hola, tele del futur; adéu, tele carrinclona! Però l'apagada analògica, que a Osona  sofrim a partir d'avui, ha tingut una conseqüència nefasta i ja no podem veure el Canal Català, ni el seu programa AstroTV. Què farem ara per conciliar el son per la nit? Com podrem viure sense saber de les prediccions de la MariCarmen, la Sílvia i el David? Com podrem seguir a partir d'ara la fulgurant carrera com a presentador d'aquest monstre de la tele i els balls a l'Imperator anomenat Xavier?

Una calamitat, això de l'arribada de la TDT!

Bon Nadal i Feliç 2010!