Soy tu padre...borderline

 
Resulta que si el Darth Vader hagués fet una teràpia psicològica, hauria superat el seu Trastorn Límit de la Personalitat, també anomenat Borderline, i no s'hauria passat al Costat Fosc. Pos vaya. Ni punyetera gràcia hauria fet la peli amb el Vader fent teràpia...

Llegiu-ho a La Vanguardia

Humitat relativa

Lo sé Tomás, porque lo presiento, tendremos que parar el tiempo...

Setmana plujosa, humida, extremadament humida, i calorosa al mateix temps, preàmbul de l'estiu en més d'un sentit, you know. I no sembla que el cap de setmana hagi de sortir el sol, ens haurem de recloure a casa. Ja sabrem com passar l'estona?

Tinc ganes que el pot de taps de suro sigui ple fins dalt!

Amo tanto la vida que de ti me enamoré

L'any passat, per aquestes èpoques (just una setmaneta abans) et vaig fer el nostre primer petó (almenys, el petó "oficial") enmig d'un concert molt especial per nosaltres.

Aquest any repetim concert especial, el nostre primer concert d'Ismael, i no vull deixar passar l'oportunitat o sigui que et diré a cau d'orella, de manera "oficial" i davant d'ell, que és més que un déu, que t'estimo i que em vull passar tota la vida al teu costat, Quedes avisada!

Tonnnntament, ja fa un any

Un dubte existencial per a un post refrescant

Com que se m'està "acusant" d'insuportable, amb tanta tonnnnteria, avui publico un post refrescant.

Si quan em pica el palmell de la mà vol dir que rebré diners, quan em pica el paladar (com ara mateix), vol dir que em fotré una mariscada aviat??

Bambú

 L'he tret d'Internet però no acabo de trobar l'autor. Ho sento, qui siguis, no et puc citar!

Vivim temps de catàstrofes i canvis climàtics, esclaten bombes i escàndols. És cíclic, diem, però nosaltres ens mantenim dins de la nostra bombolla, hermètica, compacta, aparentment fràgil però sòlida al mateix temps, i passa un mes, i dos, i un estiu i un Nadal, i de sobte ens plantem a l'any i lluny de perdre una de les quatre potes, sembla que ens en neixin més.

Segueixo sense entendre-ho, no baixa, no s'estabilitza. Puja, s'està fent més intens, més rodó, més perfecte, estem convertint la nostra bombolla en una mena d'Atlàntida, un paradís submarí, i només nosaltres coneixem el secret de la seva localització, no sigui cas que ens descobreixin i vinguin a destorbar la nostra pau. Quina por.

Amb la meva poca traça habitual només vull que dir-te que penso folrar de bambú la nostra vida.

I ara què farem?

No em pensava que existís, creia que era una quimera només reservada per a un grapat de súperafortunats de la vida, però jo l'he trobada. Potser és que formo part d'aquest selecte grupet de nascuts amb la flor al cul o que hi ha alguna mena de relació karmàtica darrera de tot això.

I reconec que fa por. Sembla que tot plegat hagi de penjar d'un fràgil fil de vidre que pot trencar-se en qualsevol moment. Quan vingui aquest pensament l'hem de fer fugir de la nostra ment tan ràpidament com puguem per no provocar l'efecte d'atracció, i visualitzar que el fil de vidre, en realitat, és una forta cadena d'acer i que nosaltres tenim tot el dret a gaudir de tot això, que ens ho mereixem, que durarà tota la vida i que els entrebancs que puguin venir (que en vindran) només seran això, entrebancs.

No em pensava que existís, que em pugués tocar a mi aquesta loteria, però sí: he trobat, amb tu, la felicitat més absoluta.

Què més puc demanar?