3,2,1,...ignició!

Quin parell de setmanes més intenses, de tot! Em sento una mica com si aquest cap de setmana fos el primer cap de setmana de la resta de la meva vida (com diuen a les pelis), i aquest sol d'avui hi col·labora després d'aquests dies de diluvi universal. Ha estat com si hagués processat un canvi de pell: canvi de pis, de ciutat, de comarca, de cotxe (estamos en ello)...i em sento molt bé. Va bé regenerar-se!!

Love is in the air

Va arribar la primavera i, amb ella, el desgel; va venir Sant Jordi i va precipitar-ho tot; abril, pluges mil, però nosaltres vam saber-nos resguardar. I és que fa sis mesos, ja, d'aquell 19, i nou mesos des que alguna casualitat astral va provocar l'inici de tot això. I com més et conec, més m'agrades, i no em faig enrere, i en vull més, i...

Sei tutto il buono che c'è! 

Casa és on siguem nosaltres

Des que els dilluns ja no són fatídics que no em trec aquest somriure permanent dels llavis. Em pregunten si no se'm fan llargs els trajectes, però és que no s'imaginen que per mi no hi ha plaer més gran (gairebé) que notar la teva mà calentona a la meva cuixa, al ritme d'amants pèsol, ratpenats i primaveres anticipades, mentre anem cap a casa.

La sincronicitat, les relacions karmàtiques i els cercles que s'obren

Gràcies per la foto!

Tornem-hi amb la sincronicitat, ja sabeu, coses que et passen però que no entens perquè et passen fins que passa un temps. Ara ho entenc tot. Entenc que fa un any i mig la meva vida havia de canviar d'un dia per l'altre, entenc que descobrir-te per casualitat i llegir-te en silenci fos un consol en aquell moment però que no havia de conèixer-te fins l'any senar, entenc que fins ara les distàncies han estat aliades nostres per fer-nos sentir l'ànsia d'estar separades (el nostre veritable únic problema),..

...i tota aquesta clarividència em fa estar segura que la nostra és una relació que estava escrita, que ETS TU, que no hi ha cap dubte. Diu el Dalai Lama (ja que parlem del karma) que el propòsit de les nostres vides és ser feliços. Vols ser feliç amb mi?

Benvingut Jan!

Fa uns mesos us parlava d'una MEGA-Notícia, el pròxim naixement del meu primer nebodet, que suposaria un canvi de vida en tota regla. Per fi ha arribat el dia i el Jan ja és aquí! És una emoció inexplicable!

Quin any! Ja sé que encara no toca fer un balanç, que aquestes coses es deixen per Cap d'Any, però de moment ni crisi ni punyetes, és un dels millors anys de la meva vida.

Deme la voz, apuntador!

Depressió postvacacional. Total. Però no per haver de tornar a la feina. Tant se me'n fot la feina. És un passaratos mentre tu també treballes i em dóna de menjar. Hauria de dir el que recomanen tots els psicòlegs de la ràdio, que "aquest any no n'hi haurà de depres postvacacionals perquè s'ha de donar gràcies per poder tornar a una feina, amb tant d'atur com hi ha". En fi.

Un estiu ple, complet, màtsim, un preludi de com vull que sigui la resta de la meva vida, com la dels iaiets d'Up, ha deixat pas a les llàgrimes que no puc reprimir. Costa fer el cor fort, quan s'està fent el contrari del què es vol fer.

Depressió postvacancesambtu, més aviat, i això que aquest estiu he trobat un trèvol de quatre fulles. Però és que, com diu la cançó, "ser valiente no es sólo cuestión de suerte".

VACASIONES SANTILLANA!

Després de tot un any per fi arriben les vacances. Aquest últim mes ha estat com un via crucis, però finalment ha passat!

No sé quan tornaré a actualitzar. D'entrada segur que els propers 12 dies no apareixeré per aquí, que estaré aïllada del món en un paradís d'amor, sol, mar, gonsissassion i migdiades. La segona quinzena, ja veurem, que la meva intenció és la d'intentar no apropar-me a un ordinador si no és per força major, que estic massa enganxada a la tecnologia.

En fi, que bones vacances a tothom i espero retrobar-vos aviat!

Petons!!!