
Abans de res, mil disculpes per haver desaparegut del panorama
bloquístic. Ja sé que no hauria de ser excusa (i més després dels post que he anat posant sobre la necessitat de canvi de feina o,almenys, de xip) però un projecte per Telefónica m’ha deixat exhausta i sense ganes de connectar l’ordinador en arribar a casa. En fi.
Com a part d’un procés de recuperació del propi temps lliure, m’he apuntat a un curs de fotografia digital al Centre Cívic Can Felipa al Poblenou (lluny de casa perquè m’he deixat arrossegar per l’Anna, que és del barri). El profe s’autodefineix com un Dr.House però en profe. A les classes és catxondo, una mica repetitiu, però sembla que sap de què parla. Ara bé, ha creat un espai a Internet per anar penjant les fotos que li enviem amb els seus comentaris, i aquí és IM-PLA-CA-BLE. Algunes de les perles que ha deixat anar són:
“Hem d’aprendre a saber quan NO hem de fer la foto”
"A la paperera, sense pietat”
“El punt de vista en picat, l’amputació de part del ca i un fons poc atractiu fan que sota el meu punt de vista sigui una foto completament fallida”
“Foto caòtica, sobreexposada on ni motiu, ni enquadrament ni composició aporten res positiu”
"El Photoshop poc o res pot fer per aquesta imatge”
“Imatge amb bones intencions però que fracassa”
I així amb gairebé totes les fotos! N’hi ha ben poques que es salvin de la crema!
El grup de classe també és per comentar: 6 o 7 “marujes”, l’Anna i jo. Tremendo. N’hi ha una, l’Àngels, que és d’aquestes dones de mitjana edat, emperifollada i perfumada amb Opium, parladora i extravertida, que una de dos: o envia el profe a prendre pel sac perquè li critica les seves “magnífiques” fotos, o acaba enrotllant-se amb ell.
Bé, ja us aniré explicant com evolucionem. De moment ja tenim deures per la setmana vinent: hem de fotografia una llauna de coca-cola. A veure què surt!