
Reivindico des d’aquí la nostra CASTANYADA de tota la vida! Amb les castanyes xurrascades (per cert, ja gairebé no en queden de castanyeres!), els moniatos dolcets, i per suposat els panellets amb el vi dolç.
Però que demani seguir amb la tradició de la Castanyada no vol dir que defugi de la innovació i modernitat. Aquest any m’han sorprès nous gustos de panellets: com els de pera amb xocolata, codonyat, rosa, figa,...magnífics! Són el complement perfecte pels meus preferits: els de pinyons. I és que una no deixa de ser una clàssica, en el fons!
Bona Castanyada!
1 comentari:
Ahir vaig veure en unes notícies que això de les carbasses també ho fan des de fa centenars d'anys a Galícia, perquè de fet és una tradició celta que els emigrants van dur als EUA. Però jo també prefereixo els panellets i les castanyes. A Balmes amb Travessera encara s'hi posa una castanyera, en canvi la que hi havia a Gran de Gràcia ja fa un parell d'anys que va plegar, i la de la cafeteria Farga, a Diagonal/Còrsega, també va desaparèixer.
Marta, no em descompten els diners de repintar la porta perquè se suposa que ho ha de fer la Flori o jo, però ja vam quedar de dir-li a l'administrador "sí, sí...", i tal dia farà un any, perquè aquest tio no trepitja l'edifici més d'un cop l'any i de fet ni es recordava de mi. I si volen, que ho tornin a parlar a la junta, perquè total, ho diran a l'afectada quan passi l'administrador per allà, i pot ser ben bé quan s'acabi el contracte!
Publica un comentari a l'entrada