dissabte, 26 de gener de 2008

Comoditat o més pasta?


Al mes d'abril faré 10 anys a B. En aquest temps he passat de ser una assistant junior que compagina la redacció de notes de premsa amb contestar el telèfon i atendre els missatgers, a ser directora de comptes de l'àrea corporativa. En aquests anys, el sou s'ha multiplicat per 5, tinc 6 setmanes de vacances (comptant els dies que l'empresa ens regala per antiguitat), faig una feina menys mecànica i més intel·lectual, puc plegar més o menys a la meva hora i feina que abans trigava 1 hora en fer, ara la faig en 10 minuts i amb els ulls tancats.

Sembla un xollo, però per alguna raó no ho és. Després de 10 anys, ja no hi ha idees fresques, tot sembla el mateix i fins i tot es genera el dubte que això realment sigui el que una l'omple.

Però que m'ompliria? No treballar, estar tot el dia amunt i avall fent les meves coses, a la platja, a la muntanya, en un hortet, viatjar,...però com que s'ha de ser milionari per fer això i no ho sóc, només em queden 2 opcions: segueixo a B. en plan funcionària amb la seguretat que no em faran fora encara que tingui un rendiment sota mínims i gaudint d'un comfort que pocs tenen a l'empresa privada; o busco una feina nova que potser m'aporti aire fresc, força més diners, però més maldecaps.

De moment, estic donant un cop d'ull al mercat. Em pensava que el meu currículum no era gaire bo (només he treballat en una empresa) però es veu que als altres els agrada perquè ja m'han proposat diverses entrevistes. La setmana que ve la tinc interessant. Ja us explicaré.