Finalment, he sucumbit a les súpliques de l'afició i aquesta nit es produirà el meu tan llargament esperat retorn als camps de futbol.L'equip: el de sempre, el Kala-2, el de tota la vida a la lligueta de costellada d'Esplugues. Potser a la segona carrera hauré de demanar la bombona d'oxígen, i no sé com em quedarà la samarreta amb la faixa per amagar la panxa a sota, però és que ja no podia més amb el mono de pilota que arrossego des de fa un temps.
Ja us explicaré com ha anat, i si he sobreviscut al repte (això si la mandritis de l'últim moment no em fa reconsiderar el dia del re-debut).
1 comentari:
Nena, quina putada això de les bessones. 700 grams és molt poc! Espero que la cosa millori.
Futbolera, aviam què fas! Jo només de pensar-ho ja em fa una maaandra! Aquesta setmana començo el ioga i potser també francès. En tinc moltes ganes!
Publica un comentari a l'entrada