dimecres, 26 de març de 2008

Chity o La niña del Exorcista

Últimament tinc tractes professionals amb una tal Chity. Treballa en una empresa del nostre mateix grup com a directora de marketing estratègic. Diríeu que algú que es fa dir "Chity" deu seu pija, amiga de la Cuca i clienta (que no usuària) del Holmes Place.

Però el cas és que la Chity és una dona súper peculiar. No és gens pija, va vestida com als anys vuitanta-noranta, amb pantalons a l'alçada de l'aixella, camises de ras de color vermell, vestit-jaqueta amb muscleres (hombreras, en castellà); llavis pintats de vermell però sense perfilar de manera que el pintallavis se li difumina sobre el llavi superior; cigarreta ducados permanentment als dits, amb xuclades de tant en tant d'aquelles tan profundes i que fan mostrar totes i cadascuna de les arrugues del llavi de dalt (el que està tan mal pintat); i sobretot, una veu ultraronca, de "cazalla", interrompuda cada 3 paraules per un atac de tos, d'aquella de fumadora que sembla que hagi de treure un pulmó per la boca d'un moment a l'altre.

Ai, la tos! La Chity està permanent constipada i té la mania de continuar parlant mentre li dura l'atac de tos, de manera que encara li va a més i acaba farfullant entre estertors, li apareix una vena blavosa al coll que sembla que li hagi d'acabar rebentant (com aquell pacient d'Anatomia de Grey), i la llengua se li torna negra de la sobredosi de pastilles Juanola que, entre tos i tos, va endrapant.

Justament, l'altre dia vam trucar-la el jefe i jo amb el telèfon sense mans i, evidentment, a mitja conversa li va agafar un nou atac de tos. Va ser en aquell moment que, de fons però no molt lluny, es va sentir una veu com de la nena de l'exorcista, articulant una frase inintel·ligible. Una cosa absolutament d'ultratomba. Tenim la sospita que la segona veu era de la pròpia Chity, en una esquizofrènia tossística brutal!!

Tot i així, a mi la Chity em sembla un personatge totalment entranyable. A veure si algun dia fa el pas de deixar de fumar!

1 comentari:

La Violeta ha dit...

Aquesta paia que dius no durarà gaire! Que signi ja el contracte amb vosaltres! Fa molt de temps que no em trobo ningú tan tabacoaddicte, però el meu avi era així, amb el Ducados permanentment enganxat als dits (esgrogueïts). I una tos bastant repugnant. Ecs!