dimarts, 18 de març de 2008

És que no té punt de comparació

Ai, qui pugués agafar els bàrtulos i pirar ja cap allà!

Quina felicitat d'anar amb pantalons cagats i xancles 7 mesos de l'any.

Quin trisca-que-te-trisca del Nano, com un gos ocupa però net.

Quin sol i quina llum, aportant vitamina A tot el sant dia.

Quin jefe inexistent més amorós, ideal.

I és que no és normal que veiem els de la "Selva de los famosos" (o com se digui el programa aquest any) i tinguem enveja, amb la gana, el mal rotllo, els huracans, els mosquits, i tota la resta que estan passant.

Ai!

1 comentari:

La Violeta ha dit...

Es diu Supervivientes, i jo hi estic enganxada per això que expliques: paradís de debò, quatre gats amb una illa per a ells sols, la roba i les aparences perden tota la importància; la satisfacció de menjar-te el que acabes de pescar; viure enmig de la natura i aprofitar el que et dóna... Ai, quién lo pillara. Jo des que ho veig tinc un mono de Formentera fora de temporada que pa qué.