Es veu que el meu post anterior ha generat un post de la Violeta sobre hisenda i l'atur i, de retruc, alguns comentaris al respecte de la inutilitat de l'adminstració. Anava a seguir el fil de comentaris al bloc de la Vio, però al final el que volia explicar té prou chicha com per crear un post nou.
La qüestió és que fa 3 o 4 anys vaig haver de trucar a l'agència tributària perquè havia demanat per Internet l'esborrany de la declaració però no m'arribava ni a tiros. Reprodueixo la conversa a continuació (prèviament informada que la conversa s'enregistrava per a millorar el servei):
- Hola bon dia, trucava per saber què ha passat amb el meu esborrany perquè no m'arriba.
- A quina adreça l'ha demanat?
- Nàpols 354.
- Ah, no, no se li ha enviat a aquesta adreça perquè vostè té el domicili fiscal en un altre lloc.
- Ah sí? A quina adreça me l'heu enviat?
- Això no li puc dir. És una dada confidencial.
- Ja però si no m'ho dius no puc saber si m'ho heu enviat bé o malament.
- Ha d'anar físicament a la seva oficina de l'AT.
- Precisament he demanat l'esborrany perquè no tinc temps de res, imagina't anar-hi només per preguntar això.
- Mmmmmmmm. Digui'm la seva adreça anterior, a veure si és aquesta.
- Pl. Alfons el savi?
- No, no és aquesta. Potser va donar l'adreça de la feina.
- Passeig de Gràcia?
- No.
- Avda. Sarrià?
- No.
- Josep Tarradellas?
- No.
- Doncs no se me n'acut cap altra que hagi pogut tenir relació amb la meva declaració de renda.
- Mmmmmmmm. Està bé, li donaré una pista.
- (Silenci d'incredulitat)
- Comença per la lletra J.
- J? No sé. No em pots donar una altra pista? (jo ja, en plan catxondo)
- Vaaaaaaal. És un escriptor.
- Quèeeee? No en tinc ni idea.
- El nom comença per J. i el cognom per R.
I aquí se'm va encendre la llumeta: Joaquim Ruyra!!!!! Encara vivia allà, quan em vaig fer el DNI, als 12 anys. No vaig relacionar l'adreça del DNI amb la fiscal i més perquè al DNI ja feia 15 anys que ja no l'hi tenia.
Torpedisme pur!
2 comentaris:
jajajaja!
esto me recuerda una vez que tuve que ir al culo del mundo a recoger mi coche (robado por la grúa de mi lado...), y me encontré a una especie de ser unineuronal que no era capaz de apuntar mi matrícula:
YO: ZA-0807-G
EL: ge... ge... ¿jota?
YO: no. ge.
EL: será jota
YO: No, es ge (bastante enfadada estaba yo para tonterías...). está la G y la J... y esta es G
EL: aaah... tú dices GA! GA... de gato!
im-pre-sio-nan-te
Jopéééé, com està el país! Lanita, este tío debía ser directamente analfabeto!
Marta, jo no fa gaire vaig tenir una conversa telefònica em sembla que amb Telefónica, no ho recordo bé, on després d'haver demanat l'atenció en català em va contestar un noi sudamericà, en castellà, és clar. No recordo quin era el problema però em va passar el mateix, amb l'adreça. Me la van demanar, li vaig dir i em va dir que no era la que els constava a ells, però no me la podia dir per seguretat. També vaig haver d'anar dient totes les possibles fins que la vaig encertar. Un gallifante! Surrealista.
Per cert, que no he rebut l'esborrany enlloc, encara.
Publica un comentari a l'entrada