divendres, 18 d’abril de 2008

Va de cotxes -Part 1-

En comptes d'agafar els trastos, vendre el pis, deixar les feines i fer un canvi de vida, de moment ens conformem amb fer un canvi de cotxe. Ens vindrà de gust fer excursionetes cap aquí i cap allà, podrem portar gent sense tenir vergonya de com està el cotxe de pèls del Nano i ens encantarà aquella oloreta de cotxe nou que tant mola.

Encara no desvetllo quin cotxe és (enceto amb aquest post una trilogia dedicada al canvi de cotxe) perquè no ens el donen fins la setmana vinent. Només us avanço que no s'assembla gens al Toyota d'ara.

I el fet de canviar el cotxe m'ha fet pensar en tots els cotxes que hem tingut (bé, la majoria han estat cotxes dels meus pares). Gemma, a veure si m'ajudes a fer memòria:

  • Seat 600 de color verd clar - Va durar ben poc, i de fet, jo no el recordo. Era un bebé. Però l'he vist a les fotos familiars.
  • Seat 124 de color blau marí - És el que ens va durar més anys, fins que la Gemma el va deixar xop d'aquell iogurt líquid que es deia Yop i va començar a fer una pudor crepuscular i insuportable. Hi penso i encara me'n recordo de la farum, ecs.
  • Ford Fiesta de color verd pistaxo - Tota la Talaia el coneixia de tan verd com era. A sobre, el seu anterior propietari devia haver estat un precursor del túnning perquè s'havia fet instal·lar un clàxon amb no-sé-quants timbres diferents, un dels quals (tiroriro-tiroriro, tipo com d'auto de xoc de fireta) va quedar fix irremediablement. Amb aquest ens vam aventurar a viatjar 5 adults fins a Alemanya un estiu. Èpic!
  • Opel ?? - Aquest va passar amb més pena que glòria. Un desastre de cotxe que no servia per a res.
  • Ford Focus - Aquest va ser el primer brand new! Encara el porta el meu pare.
  • Toyota Corolla - El meu primer cotxe. Li tinc un carinyo especial. Amb ell he après a conduir i amb ell he fet els meus primers viatges al Cabo (Gonzo inclòs). Ho aguanta tot, no s'espatlla mai i tira com un campeon! Pichoso!!!!
No sé si me n'he deixat cap...

3 comentaris:

Lanita (algodón & poliéster) ha dit...

jo... yo en mi haber automovilístico sólo puedo contar 3 motos( un vespino de segunda mano que me regalaron mis papis, una vespa antigua de 34 años que para arrancarla había que ser Hulk... y mi única moto nueva: mi vespa actual)..., un caballo (si es que se puede considerar vehículo) y mi actual coche, un golf rojo fuego del año 86.
Y en vistas de mi actual situación económica... ecs, me da que he tocado techo!
eso sí, ya voy por mi 4º mac, los 3 últimos portátiles... (uno lo aplasté entre mi cuerpo, la bici y el suelo, el segundo me fué usurpado, y el tercero es el aparato que nos comunica).
y eso!
ana de los párpados negros y el alma blanca.

Oui, semuà ha dit...

Menos el Toyota, el resto han sido de mis padres. De motos, voy por la segunda, pero porque la primera me salió rana y la acabe gripando (palabro que da mucho de sí).

Gemma ha dit...

Dons si la meva memòria no em falla, el que jo vaig tirar per tot el cotxe no va ser un Yop (de fet, no sé ni què és un Yop!!), sinó un Dan'up (léase Danap), i no va ser al Seat, sinó al Fiesta. Amb el que sí que coincidim és amb l'olor a agre que es va quedar el cotxe per sempre més a la vida... ecs, que m'agafen basques... A mi m'ha quedat un trauma. Va ser com la peli Carrie, tota jo, de dalt a baix, - i la Marta, i el cotxe- plena d'un líquid blanc (sort que no era vermell, sino igual em converteixo en telequinèsica del susto!). I el que més se m'ha quedat a la memòria: la cara d'idiota que se'm va quedar durant uns minuts. Sense reacció...