L'invent del segle

Diumenge passat vaig llegir als Clasificados de La Vanguardia que a l'hospital de Sant Pau busquen persones amb fòbia a les injeccions o a la sang per un estudi clínic i que la recompensa és teràpia psicològica per a superar-la.

Ara que m'he fet gran (?) puc afirmar que la fòbia la tinc sota control. No em poso una injecció ni morta i així ja no tinc fòbia. Però de petita, la cosa tenia unes dimensions faraòniques.

Tot va començar amb les vacunes, és clar, i les injeccions de no-sé-què per fer-me baixar les febrades. La meva àvia va reforçar la fòbia considerablement ja que, quan es quedava de cangur, m'amenaçava amb què venia el Sr. Miquel, el practicant de la farmàcia de davant, a posar-me una injecció si no me n'anava a dormir. Durant molts anys vaig tenir malsons amb el Sr. Miquel, que era una bellíssima persona però a qui recordo amb una ansietat brutal, i amb el Dràcula, que era com una xeringa inversa igualment terrorífica.

Una altra anècdota infantil que exemplifica el meu pànic la recordarà perfectament l'Assumpta, una molt amiga de la meva mare metgessa, que va veure i patir com una agulla que va intentar clavar-me al cul rebotava a causa de la tensió provocada pel meu estat de nervis i se li clavava al front.

Però justament, un inventor japonès, Yoshoi Oyama, ha creat el "Petó de la mare", un dispositiu que en teoria elimina la necessitat d'agulles i fins i tot dels substituts actuals a base de gas o aire a pressió. L'invent en qüestió utilitza unes petites ampolles de plàstic. No en tinc ni idea de com funciona, però m'ha semblat el millor invent del s.XXI, de moment!