Després dels últims dies parlant aquí i allà, amb uns i altres, de canvis de feina i, fins i tot, de vida, crec que hem arribat a un punt proper a la saturació. A partir d'ara ens hauríem de centrar només en explicar les novetats que es vagin succeint: que si el poble repoblat és meravellós, que si ens presentem a no sé quin programa de la tele i encetem una nova vida de concursants, que si he acabat el pràcticum i m’han fitxat de documentalista al “centre-més-guai-on-mai-hauria-pogut- somiar-que-hem-fitxessin”., etcétera.Això sí, hauríem de fer-nos tots una promesa: cada matí, en despertar-nos hauríem de repertir en veu alta “ja queda menys pel canvi de vida”. Potser així un dia el farem de veritat i evitarem aquesta sensació de viure el dia de la marmota que ens inunda.
Bé, doncs, dit això, passo a ampliar un post de la nonsono sobre la MUY INTERESANTE TEORIA DEL GARBANZO.
La teoria no s’està provant certa. No sabem però (sempre ha de quedar lloc per a l’optimisme) si els últims resultats negatius són fruit del fracàs de la teoria o d’una simple qüestió estadística. Potser els resultats negatius se’ns estan acumulant al començament de l’enquesta!
En tot cas, sempre ens quedarà veure un capítol de “Bea la fea” i oblidar-nos de tot!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada