Tallacebes: (dialectal lleidatà) Bitxo que viu en horts de cebes.
Avui al despatx, en un d’aquells momentets de relax que es tenen entre trucada i trucada, ens hem posat a comptar quanta gent havia passat per l’agència en tots aquests anys. Hem comptat els antics companys, els becaris, els substituts de baixes maternals,…i finalment n’han sortit 40!!!
Escassament 3 hores abans jo mateixa li acabava de dir a l’Alícia, la nova dissenyadora, que la nostra agència, al contrari de les altres del sector, té molt poca rotació de personal. Quin pa a l’ull!! Ja ho veieu. Et mengen el coco!
Tot plegat, un nou senyal que he de canviar de feina, tot i que fa pal pensar que tot just l’any que ve, que faig 10 anys d’antiguitat, em toca regal a la festa de Nadal i, sobretot, una setmana més de vacances. Què cabrons! No, no, no! No m’he de deixar seduir per un rellotge car i 7 dietes de descans, a canvi de fer encara més ric al L.B. a costa del meu temps i esforç. Canvi-de-vida-ja! Jo de gran vull ser “hortelana”!!
1 comentari:
Yo también quiero ser hortelana. Ahora que soy tu correctora de catalán! Como dirían las feas de Bulevar: Qué fuerte! Sí, muy fuerte!
Publica un comentari a l'entrada