dijous, 27 de setembre de 2007

Mesquinesa

No explicaré els detalls, perquè no és plan publicar sobre la vida dels altres, però m'agradaria reflexionar amb vosaltres sobre la mesquinesa de l'ésser humà.

Jo sóc de les que pensen més o menys bé de la gent. Me’n refio fins que me la peguen (després, ja no). Tampoc és que sigui una ànima càndida, perquè fent la feina que faig me n’adono dia que a dia que hi ha gent molt podrida pel món.

Tot i així, quan m’assabento de gent propera que van pel món fotent als altres per pura avarícia, per exemple, m’al·lucina saber que dins dels nostres micro-móns també tenim llops i que la major part d’ells porten pell de xai (ho dic pels que saben que l’avarícia és un pecat capital i, malgrat que són creients practicants, el cometen salvatgement).

L’únic consol que ens queda és que aquesta mesquinesa no queda impune. No sé si els caurà un llamp o si els seus propis fantasmes interiors els faran embogir. Sí, crec que “tal faràs, tal trobaràs”, ja sabeu: allò del karma. Per això intento anar per la vida de la millor manera possible, mirant de no fer mal a ningú aposta. Dormo com un angelet.

1 comentari:

desficiosa ha dit...

Gràcies, Marta.
I la foto, fantàstica. Ja me la passaràs.