dissabte, 14 de juny de 2008

Ai!


Aquesta nit he somiat molt, he estat inquieta. No han estat realment malsons, però he somiat converses, cartes, he fet salts en el temps, enrere però també endavant. Es veu que el cos humà aprofita les hores de son per construir (o destruir) el que els nostres dies ens provoquen, per netejar, per ajudar-nos a veure el que el sol ens oculta, ens mostra veritats que a vegades ens agraden i a vegades no ens agraden gens. Quina merda la serendípia, quina merda de sincronicitat. I a sobre demà és 15. Ai!

1 comentari:

josepmanel ha dit...

D'ací cap allà he anat trobant-me les molletes de pa que has anat deixant fins el teu blog. Coincidències astrològiques a banda m'has fet recordar a un company de feina que els hi diu als xiquets munt de vegades que "el millor de dormir és somiar!". Una vida plena d'emocions però sense compromisos... Fins l'altra!