dilluns, 16 de juny de 2008

Lázaro, despiértate y anda (o era, levántate?)


Ahir em vaig passar una estoneta donant un cop de mà al Pau i a la Marta amb els preparatius del festival anual de la seva acadèmia de dansa. Em va tocar retallar (com al cole) un munt d'orelles de conill de color rosa. El cas és que fruit de la pressió continuada de les tisores sobre algun nervi o algo del dit gros de la mà dreta, se'm va adormir el dit sencer! 24 hores més tard, encara tinc la punta del dit que sembla de suro. Em noto unes pessigolles molestosíssimes. Ves quina cosa!

Us poso una foto de la nena més preciosa que hi ha, amb el vestidet més cuco que existeix. Besitos Pau i Marta!

1 comentari:

La Violeta ha dit...

Doncs sí, era levántate y anda! Y anda y que te den... que li devia dir algú.
Quina nena més rebonica! Si sembla que estigui meditant!