dijous, 22 de gener de 2009

2+2=5




Avui tenia una reunió a primera hora (al que jo anomeno primera hora, és clar) i, com que era a peu de línia blava, he agafat el metro per anar-hi. L'experiència ha estat molt gratificant. Sense les aglomeracions del que la resta de la humanitat anomena primera hora, amb l'ipod a tota castanya, calefacció en comptes d'un vent gelat que et talla la cara i amb la tranquil·litat de saber que arribaria puntual.

Només posar-me els cascos m'ha sonat "2+2=5", de Radiohead, una cançó que m'encanta. Em recorda per una banda que res és com ens ho han ensenyat, que hem d'aprendre a posar en dubte els dogmes, però també que una suma sempre porta un valor afegit.

És genial que el fet de posar-se uns petits altaveus a les orelles aconsegueixi que tot un vagó de metro i la resta de gent que hi ha a dins desaparegui i es transformi en una platja, una sabata vermella amb topos blancs, el Jasper National Park o la Plaça Roja!